La società muderna l’è ligada a l’eletricità. Per ottenerenergia eletrega, i òmm duperan vari furmi de energia, cuma carburant fosil, idroenergia, energia eolica, energia sular, energia chimich e energia nuclear, cunvertent chesta energia en energia elettrich per vèss duperada. Intra chesti, i dispusitif che pœden cunvertir diretament l’energia prodott di reaziun chimich en energia eletrich sun ciamà funt de alimentaziun chimich (de solet ciamà bateri).
El svilupp di funt de energia chimich pœu vèss tracià indrée al XVIII secul. Ind el 1786, el biolog italian Garvani l’ha osservad per la prima vœlta la contrazion dei muscoi dei gamba de la rana durant un esperiment de dessezion de la rana e l’ha ciamada bioeletricitaa. Dopu, in del 1800, un olter scienzià italian, Volta, basà sü la ricerca de Garvani, g’ha propost una nœuva teuria: el credeva che el spasc di gang de rana l’era causà de la curent generada del cuntatt de metal diferent. Sü la bas de chesta ipotès, Volta g’ha impilà lami de zing e de ram en mod alternà e i g’ha separà cun pel bagnà en aqua salada, creand inscì la prima vera funt de energia chimich del mund, la famusa pila Voltaich, cuma mustrà in de la figüra 1-3. Ind el 1836, l’inventor britaneg Daniel l’ha meiorad el projet de la Volta e l’ha desvilupad la bateria Daniell plussee pratega. De chel mument, la tecnologia di bateri l’è entrà en un periud de svilupp rapid, cunt una seri de nœuf bateri cuma i bateri a plomb acid, a zing a manganes e a cadmio a nichel che vegnen fœura una dopu l’oltra. Fin al principi del XX secul, cunt i prugress de la tecnologia, sun stà sviluppà vari prudot avanzà de bateri, cuma bateri de zingh, bateri de ferr, nichel, bateri a idrur de metal de nichel, bateri al litio, e bateri a cellula a ion litio. Chesti innuvaziun sunt incœu parècc duperà en vari camp de la società muderna.
Incœu, g’he sun tanti tip de bateri sul mercà e i luur metud de clasificaziun sun diferent. En bas al tip de eletrolit duperà, pœden vèss dividù en diferent categurie: quei che duperan soluziun acque acid cuma eletrolit sun ciamà bateri acid; quei che duperan soluziun acque alcalin sun ciamà bateri alcalin; quei che duperan soluziun acque neutri sun ciamà bateri neutri; e i bateri che duperan soluziun de eletrolit organich sun ciamà bateri a soluziun de eletrolit organich. Ancamò, g’he sun bateri eletrolit a stat solid-progetà sü la bas di eletrolit solid; e i bateri che duperan sel fusi cuma eletrolit sun ciamà bateri eletroliti a sal fusi.
Püsee comunement, i bateri sun clasificà sü la bas di luur carateristich funziunai e di luur mecanism de inmagazinament del energia, de solet rientran en quater categurì principai:
Bateri primari
(1) I bateri primari, famus anca cuma celùl galvanich, se riferisen a un tip de bateria che pœu no vèss restaurada al sò stato inizial dopu la scarica cun la ricaricà. Chestu significa che chesti bateri pœden vèss duperà sultant una volta. El mutif per cui i bateri primari sun minga ricaricabil l’è che i luur reaziun chimich interni sun per natüra iriversibil, o anca se teoreticament riversibil, ragiuncc una reaziun riversibil en cundiziun prategh l’è dificil. I bateri a zing de mangan e i bateri a anidrid de mangan al litio sun dü esempi comun de bateri primari.
Baterie segondarie
(2) I bateri segondari, famus anca cuma bateri de memorizaziun, sun di bateri che pœden restaurar i luur materiai atif interni al luur stato de pre-scarica travers de la ricarica dopu la scarica, cunsentend inscì un üs ciclich. Chesti bateri sun tant duperà in de la vida quotidiana e in de la produziun industrial. I bateri segondari rapresentatif g’han denter i bateri a plomb acid, i bateri a nichel e i bateri a ion litio.
Baterie
(3) I bateri de cunservaziun, famus anca cuma bateri ativà, sun caratterizà di materiai atif del eletrolit e del eletrodo che restan separà durant el cunservaziun, o del fatt che l’eletrolit l’è en stato inatif. I comencen a fonzionar domà quand qe g’è besogn, dop de vesser staits ativads cond l’iniezion de eletrolit o de oltr mez. Cuma i materiai atif di eletrodi pusitif e negatif se scarican no spuntaneament durant el cunservaziun, chesti bateri sun ideai per una conservaziun a lunga durada. I bateri de zing -argent e i bateri de clorur de ram de magnès sun dü tip comun de bateri de memorizaziun.
Cellule a carburant
(4) I cellul a carburant, famus anca cuma bateri cuntinu, g’han di materiai eletrodi inatif che sun di piattafurmi per reaziun eletrochimich. I materiai atif duperà per i eletrodi pusitif e negatif sun cunservà a l’esterno e alimentà en mod continuo a la bateria durant el funziunament, dand inscì una alimentaziun cuntinua. I cellule a carburant includen principalment i cellule a carburant a membrana de scambi de proton e i cellule a carburant alcaline.
Rispett a olter tip de energia, i surgent chimich de energia sun famus per luur volta eficienza de cunversiun de energia, facilità de funziunament, volta sicureza, facilità de miniaturizaziun e amichevul ambiental. Chesti carateristich renden i bateri indispensabil in de la vida quotidiana e in de la produziun industrial. El svilupp di bateri de inmagazinament del energì l’è inseparabil del prugress social cumplesif e del inovaziun tecnologich; cuntempuraneamente, el svilupp de la tecnologia di bateri favoriss anca ulterior espluraziun e svilupp in di camp de produziun e scientifich.
Donca, el camp di bateri de inmagazinament del energia g’ha ancamò grandi pruspetif de svilupp per tant temp a venir.