Globalinmagazinament de energia de la bateriai installaziun rivan a 92 gigawatt in del 2025, senza cuntà l’idro pompà, segund i ültem dati de distribuziun de BloombergNEF. Chestu rapresenta un salt del 23% rispett ai 70GW installà in del 2024, che g’ha duplicà i cifri del 2023. El setur g’ha incœu mettuu insema el sò quart record consecutif-an de battù. I proieziun de cressita annual cumpost se truvan in del 14,7% fin al 2035, a chel mument i giunt annuai duvarian rivà a 220GW/972GWh. La capacità cumulativa instalada en tüt el mund rivarà a 2 terawatt a metà di an ‘30. Donca sì-i tendenz cressen. La dumanda püsee interessant l’è induè e cuma, e chi finiss sul lat sbajaa de la cressita.

L'ann che tüt l'è diventà grand
El 2025 l’è l’an del pruget gigawatt-our.
Minga sultant in di sit solit. Installaziun sü scäla GWh sun stà mettuu en funziun o sun stà mettü en Arabia Saudita, en Sud Africa, en Australia, en Olanda, en Cile, en Canada e en Regn Ünì. I saudita g’han apéna culegà un pruget de 7,8 GWh la setimana passà en tri sit en i pruvincie sud-ucidentai. Quand l’è alimentà, diventa el püsee grand sistèm de bateria operatif del mund. El disco precedent l’è durad circa 8 mes.
BYD g’ha firmà di cuntratt per 12,5 GWh en ciinch sit sauditi al principi de chest an. L’itio g’ha cattà sü ancamò 4GWh. A mità del 2025, circa 13 GWh de spazi de magazinament sü scäla de red l’eran en funziunament o en termin de la costruziun in del Regn, cun di proieziun che dis che 33,5 GWh in del 2026. Chestu g’havaria renduu l’Arabia Saudita el terz püsee grand mercà de magazinament e la Cina püsee grand a livel mundial drée a la Cina. Un pais che praticament esisteva no in de la classificaziun del inmagazinament del energia tri an fà.
L’Italia l’è diventada tranquillament el mercà di bateri püsee interessant d’Europa. I sistèm installà sun saltà del 23% in del ültem an per cuntegg, ma el 52% per capacità energètich e el 40% per produziun de putenza-i sistèm de furmat püsee grand g’han tirà sü i medi. Dü impiant sü scäla de 800MWh sun rivà en linea sultant in del 2024. Aurora Energy Research la ciama l’oportunità de camp verd püsee attraent d’Europa incœu, battènd anca el gasdott del Regn Ünì püsee matür ma semper püsee affullad.

La Cina la gestiss ancamò la tavula
Plü de la mità di giunziun global de gigawatt del 2025 aterran en Cina. Minga una nutizia, ma la scäla la seguta a sorprender.
Pechin g’ha scancelà i mandat de magazinament per i nœuf pruget rinnovabil al principi de chest an-una spostament che g’havaria dovuu rallentà i ròbb. L’ha minga fà. I guverni pruvincial seguttan a annuncià i propri requisit. In del setember, l’è cumpars un nœuf ubietif naziunal de archiviaziun, sottalineand che la rimoziun del mandà l’era una manteniment aministratif piutost che un ritiro politich. El spustament l’è vers una cressita guidada del mercà travers del spot trading e di schemi de cumpens pruvincial. Se chestu funziuna meji di mandat resta una questiun averta. La Cina la tende a capì i ròbb.
I produtur cines cuntrolan circa l’80% del mercà global di celùl de bateria. El restant 20% despess se funda comunque süi compunent cines. Chesta dominanza se estend en tüt i angul de la cadena de furniment-materiai de anodi atif, la lavuraziun de la grafit, catodi LFP. CATL, BYD, EVE Energy, CALB, Hithium: chesti nomm cumparisen süi annunci di pruget de Riad a Roma al Queensland.
El prublema de la soracapacità persist. La capacità de produziun g’ha rivà a 2 TWh cuntra 1,2 TWh de dumanda real. I produtur de catodi sun stà en posiziun de perdita per tri an cuncecutif. Quai osservadur del setur dupera la parolla “involuziun” -concurenza reciprocament distrutiva che va a vantagg di cumpradur menter svuota i produtur. Pechino l’ha convocad riuniun d’emergenza cun i produtür püsee impurtant chest an, per pruar a fermà la gara fin al fond. I restriziun a l’esportaziun de la tecnologia LFP sun cumensà. El guverno vœur di campiun naziunai, minga un crater.
Centri di dati Entra in de la Chat
L’è chi chì che i ròbb diventan interessant a la svelta.
Gartner projeta qe la domanda de eletricitaa dei centri de data la cress del 16% domà ind el 2025, e pœ la se duplicarà ind el 2030. I server otimizads per l’IA rapresentaran el 44% del consum de energia dei center dei data ind el 2030, in su del 21% incœ. BloombergNEF g’ha rivist la sò proieziun de la dumanda de podè di center di dat american en volt del 36% en dicember a 106 gigawatt in del 2035.
Chestu l’è circa 100 miliun de famigli de eletricità, per el cuntest.
I code de cunnesiun a la red en Virginia se sun sluungà fin a sett an. Minga set mes. I centri di dat sunt en competiziun intra luur e cun tüt el rest per la scarsa capacità de intercunnesiun, trasformadur, quaderni e eletricist qualificà. El col de buttiglia l’è plü capital o costruziun-l’è drée a ricef el permess de culegà.
L’immagazzinament de la bateria l’è drée a nasser cuma infrastrütura fundamental per chestu setur. I data center funzionan 24/7 cun grandi dumand de oscillaziun per cui i red legacy sun stà minga prugetà. I bateri pœden domà la volatilità, liscià i picch, furnir un backup senza generatur disel e -fondamentalment -lassar che i strutur se energizan püsee velocement reducend i dumand de agiornament de la red.
Wood Mackenzie osserva che 53GW de “grand carich” cuma center data e strütur de produziun vegnaran en linea in di prossim des an. Per dar-i poder dumanda, en luur parolles, un aprocc “tüt chel che l’è stà dit sora”. L’immagazzinament l’è definitivament part de chel “de sora”.

La situaziun tariffaria l’è un meschin
El mercà american g’haveva de giuntà 15-19GW de spazi de memorizaziun sü scäla de ütilità in del 2025. L’era prima de april.
Trump l’ha aumentà i dazi de bas süi impurtaziun cines fin al 145% al principi de april. Poeu una pausa parzial en magg g’ha sbassà di tass al 30% fin a metà de agost. Poeu i tariff adiziunal sü la grafit -93,5% sora el 25% esistent di dazi del era Biden-- sun stà colpì en lugl. El material anodich atif g’ha de afruntà di indagin antidumping. El tass tariffari efetif süi celùl cines a ion litio per l’immagazzinament del energia l’è incœu intra el 54% e el 104%, a segond de la classificaziun e de che setimana dumandat.
L’analìs del cas de bas - de BNEF mostra che i tariff del 54% gonflan i cust del sistèm chiave in man de quater ur del 30% in del 2025, a 266 $/kWh. Luur scenario del 145% dis che intra el 2025 e el 2027 sun di installaziun anuai del 51-74% püsee bas rispett ai proieziun de bas.
Anza Renewables g’ha riferì en giugn che i prezi del sistèm CA cunsegnà sun del 56-68% superiur ai livei de genar, a segond del segment de mercà. Chestu l’è minga un errur tipografich. I pruget sun en pausa, i cuntratt en rinegoziaziun, i caden de fornitüra sun drée a mes’cià.
El caos g’ha una rivestiment d’argent pervers: el dispiegament l’è nà innanz per superar i scadenz. I impurtaziun de la Corea del Sud sun aumentà del 225% in del trimester quand i svilupatur cercavan un’oferta minga cines. Scorte accumulate. I pruget de la fase tarda- sun stà mettuu en funziun. I numer del 2025 paren giüst propri perché tüt se spetavan che el 2026 pareva terribil.
I produtur corean LG Energy Solution, Samsung SDI, SK On se posiziunan per culmar i büs che crean i tariff. LG l’opera l’unega strutura cellulara LFP qe la produx atualment ind i Stats Unids, ind la soa impiant del Michigan. Samsung e SK sunt drée a cunvertir i linee o a firmà di acord de furniment. I requisit de contenù domestich pœden eventualment furzà la localizaziun inscì. La dumanda l’è i temp, la scäla e se chesti società pœden curispund ai strütür de cust cines. Prœuf atuai: minga en realtà.
L'Europa la se desviluppa
L’Italia g’ha giuntà püsee de 6GWh de nœuf spazi de memorizaziun in del 2024-un aument del 58% an -sü {-an -cun scäla de ütilità- che l’è responsabil de 3,4GWh. Chestu l’è un aument de 15 volt di giunziun sü laargh scäla rispett al an precedent. In del setember 2025, el pais g’haveva 848 814 sistèm de inmagazinament eletrochimich cunness che rapresentavan circa 17,5 GWh de capacità energètich.
El Regn Ünì l’è rivà a circa 5,9GW/8,2GWh de capacità operativa BESS al principi de chest an, cun olter 6,3GW/13,2GWh apruvà e che lavuran travers del svilupp. La ricerca energètica Aurora prugeta 10,3 GW installà en tüt Europa incœu che cressen a 55 GW in del 2030 e a 126 GW in del 2050.
La Germania g’ha superà dü miliun de sistèm de bateri cunness en lugl, cun 14,5 GW de potènza instalada e 22 GWh de capacità dispunibel. La Finlandia g’ha mettuu dent di riduziun di tass del 20% per i installaziun de magazinament FV-püs-. La Romania g’ha esentà i sistèm de stòccagg di vari tass sü la red, sbassand i cust operatif del 20-30%. I Paes Bass g’han dedicà 100 miliun de euro per i sovvenziun per la distribuziun di bateri chest an.
La scäla Grid-g’ha superà l’immagazzinament distribuì en Europa per la prima volta in del 2024. El mutur de la cressita l’è drée a spustà.
InfoLink prevede che el mercà europeo g’ha de giuntà 27GWh in del 2025, en aument del 41% an su an an. L’Italia mantegn la sò corona, la Germania l’è al segond post e i installaziun sü scäla de ütilità en Spagna, Belgio e en olter pais sun drée a diversificar el paesagg luntan del tradiziunal triangul del Regn Ünì de la Germania de l’Italia.
E i alternatif?
I bateri a fluss g’han un poo de ronz. Merita quaivun.
I sistèm de energia Eos e Invinity g’han beneficià del schema LDES del Regn Ünì. ESS Tech g’ha mettü en funziun un sistèm de fluss de ferr de 10MW/100MWh en California en setember, suportand una scarica de 12 our. Form Energy g’ha mettuu sü la sò prima stabiliment de produziun cumercial de ferr e aria in de la Virginia ucidental, cun l’obietif di sistèmi de scarico de 100 our.
El prublema: nissuna di chesti società g’ha ancamò vist di guadagn operatif. Eos l’è saltà sü i entrà del 240% an -an en H1 2025 ma g’ha anca aprofundì la sò perdita neta a 207,8 miliun de dolar. El mercà de la chimich minga - del liti esist ma resta limità. La plupart dei desvilupador la se tegn cond qell qe al fonziona su scala.
El ion litio l’è giamò responsabil del 70% di 64,7 GWh di pruget de durada inter{3}}dì (8{5}}12 our) che miran ai operaziun en del 2030. L’aria cumpressa l’è segonda cunt el 20%. Tut el rest-batterie a fluss, aria liquida, termica, divide per la gravità el 10% restant.
BNEF osserva che l’immagazzinament termich e d’aria cumpressada g’han sarà el gap de capex cun ion litio per duraziun püsee luungh: rispettivament 232 $/kWh e 293 $/kWh, cuntra 304 $/kWh per i sistèm de litio de quater o en luur indagen 2023. Ma serrà una buca e vincià una gara sunt ròbb diferent. El liti-seguta a migliurà. L’ubietif se mœuf.
L’acquisiziun centralizada de la California del 2027 per fin a 1GW de memorizaziun de 12 our esclud esplicitament i bateri a ion litio de lunga durada, una scernida politich volüda per där ai tecnologì emergent un terren de prœuva. Se pruvan quaicoss l’è ancamò de vedè.
Donca, Sì-Ovviament
El mercat cress. Quella domanda l’era a pena una domanda.
I agiunt annual han segnà un olter record. La capacità cumulativa acelera. I mercà emergent contribuisen a l’aument di aziun-El Mediorient e l’Africa sun saltà del 381% in de la capacità prevista per el 2025, diventand la regiun che cress püsee svelt a livel mundial. I prezi di pachett sun scuntà del 45% per l’immagazzinament staziunari in del 2025, rivand a 70 $/kWh e rendend i bateri el segment de ion litio püsee economich per la prima volta.
La cressita la se truva però sü di fundament fragil. El domini de la produziun cines significa che la tensiun geopolitich se traduss diretament en shock di prezi. I dazi american g’han giamò dimustrà cuma i prezi pœden aumentar quand la politica cumercial cambia. I code de intercunnesiun de la red se slungan per tanti an in di Stat Ünì e in del Regn Ünì. La dumanda di centri di dat podaria travolger i infrastrütur prima che i infrastrütur se riprenden.
Ma la cressita? Aè. I numer sun minga ambigu. Mordor Intelligence la proieta qe el mercad al rivarà a 465 miliard de dollar ind el 2030.sistem de inmagazinament del energiamercà che supera i 5 triliun de dolar in del 2034. I società de previsiun pœden minga vèss d’acord süi dimensiun esatt-luur metodologì sun tant diferent-ma la direziun l’è unanim.
Quell qe al suced denter de qella cressida qì l’è plussee important. Se i ambiziun del Arabia Saudita se concretizan in del prugrama. Se la scäla de la red europea riva a la residenzial. Se la produziun american se avvicina mai ai prezi cines. Se i operatur di data center pœden assicurà l’alimentaziun prima che i client se ne van. Se i chimich alternatif sculpen di nichi o se sbiadiscon en di not a pied de pagina.
Chesti sun i dumandi interessant. La cressita la furniss sultant el sfond.
