Immagazzinament de energia cun durada lunga - (LDES): tecnologì e üs

L’immagazzinament del energia a lunga durada (LDES) se riferiss ai sistèm de immagazzinament del energia che pœden furnir eletricità en di luungh periud piutost che sultant en minut o en quai our. El Dipartiment del Energia di Stat Ünì (DOE) definìs incœu LDES cuma magazinament capas de furnir eletricità per10 ore o püsee. Oltre struture de ricerca, politic e de mercad a i droven confin diferents, doncà la durada la g’haria de vesser tratada coma un requisit dol projet plutòst qe coma un’eticheta universala.

La dumanda pratich l’è minga se una tecnologia l’è “la püsee bon tecnologia LDES”. L’è se un sistèm de memorizaziun pœu furnir l’energia dumandada per el temp dumandà, a un prezi de vida intera acetabil, sul sit dispunibel, cunt un profil de risc che el pruget pœu finanziar e fär funziunar.

Chesta guida cunfrunta i principai famèji de tecnologia LDES, spiega cuma l’è calculada la durada, mustra induè un cunservaziun püsee lüungh pœu crear valur e furniss un quader decisiunal per i servezi publich, i svilupadur rinnovabil, i microred e i utent del energia industrial.

Che l’è l’immagazzinament de energia cunt una durada lunga-?

LDES l’è un sistèm de inmagazinament del energia prugetà per scaricar l’energia inmagazinada per un luungh periud. La definiziun atual del prugrama del DOE dupera un limit de10 ore o püsee. El Laboratori Naziunal del Pacifich Nord-ucidental (PNNL), però, osserva che l’immagazzinament de lunga durada l’è minga definì de ​​un cunfin statich intra l’industria e la ricerca. Per chestu mutif el nümer esatt de ur duvaria vèss ligà al prublema de funziunament.

DOE dupera anca un quader de spediziun illustratif che separa l’immagazzinament en aplicaziun de cuurta durada-, intra-dì, püsee-dì e aplicaziun stagiunai. Inscì, l’immagazzinament de curta durada l’è de 0–10 our, el LDES inter{7}} dì l’è de 10–36 our, el LDES multi-dì l’è de 36–160 our e el spustament stagiunal cumencia sora 160 our. Chesti band sun util per la pianificaziun del sistèm, ma sun minga di limit tecnologich üniversai.

Per i letur che g’han bisogn de una distinziun püsee ciara intra energia e energia cunservà, el sitGuida kW vs. kWhspiega l’istess relaziun sü scäla püsee piscinina.

Cuma se calcula la durada del inmagazinament del energia?

La durada del cunservaziun culega la capacità de energia duperabil de un sistèm a la sò putenza de scarica:

Durada de cunservaziun=capacità de energia duperabil (MWh) ÷ putenza de scarica (MW)

Par esempi, un pruget cun 1.000 MWh de energia duperabil e un valur di scarico de 100 MW g’ha una durada teorica de:

1.000 MWh ÷ 100 MW=10 ore

Chestu facil calcul l’è un punt de partenza, minga una garanzia cumpleta de la prestaziun. La durada real de funziunament pœu vèss influenzada del stat-di-limit de carica, di carich ausiliari, di pèrt de cunversiun, de la temperadüra, del degrado, di livei minimi de funziunament e se el pruget g’ha de cunservà un margin de riserva.

Chesta distinziun la cunta durant l’acquisiziun. Un pruget duvaria specificar i requisitduperabilMWh al livel de putenza e ai cundiziun de funziunament rilevant piuttòst che fär afidament sultant sü una cifra de energia nominal de la targa.

Perché l’è necesari un inmagazinament de energia cunt una durada lunga-?

El cas di LDES deriva di disequilibri energètich che duran püsee del cunvenziunal inmagazinament de curta durada che pœu cuprir economicament o operativament. La produzion solar la pœl superar la domanda a metà jornada e calar a zeru dop el tramont del sul. La produziun eolica pœu restar debul per tanti ur o, en quai sistèm, per tanti dì. I sit industriai e i microgrid pœden anca avegh bisogn de colmar i interruziun o i vincul de carburant che van olter un tipich finestra de la bateria de quater o.

Spustar l’energia rinnovabil olter al picc de la sira

Una bateria de quater - our pœu vèss ben adatta per spustar el sular tard - del dopudisnà fin a la sira. Se el turno duperà se slarga durant la nott o fin a la matina dopu, el pruget g’ha bisogn de tanta püsee capacità de energia per l’istess produziun de MW. Chestu l’è indué i tecnologì cunt un cust de capacità de energia marginal püsee bas, una lunga vida del ciclo o grandi riserv pœden diventar püsee cumpetitif.

L’istess logich operatif se aplica aspustament del carich cun inmagazinament del energì: el valur del spazi de cunservaziun dipend de la furma e de la durada del carich e del diffusiun di prezi, minga sultant del installaziun de püsee MWh.

Capacità de suport e afidabilità de la red

I sistèm de energia g’han bisogn de una capacità afidabil sufisent per sudisfar la dumanda quand la generaziun variabil l’è basa. LDES pœu contribuir quand un volt periud de carich net dura püsee de un cuurt picc, ma la quantità de valur de la capacità dipend del sistèm local, de la correlaziun atmosferich, de la trasmisiun, di regul de mercà e de la probabilità che l’energia cunservà la sarà ancamò dispunibel quand l’è necesari.

Una durada püsee lunga l’è donca util sultant quant el prublema del sistèm l’è veramente lunga. Un risurs de 20 our crea no valur extra se l’aplicaziun g’ha custantement bisogn de sultant quater our.

Reduziun del riduziun di rinnovabil

L’immagazzinament pœu caturar l’eletricità che altriment la sarès stà limitada e scaricala dopu. L’oportunità diventa püsee impurtant quand che i periud de sorauferta rinnovabil e volta dumanda sun separà de tanti ur. I ütilità che cunsideran chestu cas d’üs dovarian valutar LDES insema a l’espansiun de la trasmissiun, a la dumanda flessibil, ai cambiament de generaziun e al cunvenziunal cunservaziun de dürada püsee cuurta inveci de tratar l’immagazzinament cuma l’ünica opziun.

Resilienza per microred e carich critich

La durada del energia cunservà püsee lunga pœu suportar red remote, strütur industriai, campus, center di dat e infrastrütur critich durant di luungh interruziun. Crea no, per sé, una capacità de backup. Un pruget resistent g’ha anca bisogn de inverter o apparecchiatur de cunversiun de putenza, cuntrol, capacità de isulament, pruteziun, strategia de avvio neger -, indué l’è necesari, e una politica de riserva definida.

Per l’architettura a nivell de sit-, varda la guida aprogetaziun del sistèm de memorizaziun de la bateria a microgrid.

Tip principai de inmagazinament de energia a lunga durada-

LDES cumprend diferent famèji tecnologich. El prugrama Storage Innovations 2030 del DOE valuta i aprocc eletrochimich, mecanich, termich e chimich, menter el pruget P1679.5 del IEEE l’è drée a sviluppar una guida per una valutaziun ugetiva di tecnologì de memorizaziun de lunga durada en aplicaziun staziunari. In del agost 2026, P1679,5 l’è unPAR atif, minga un standard IEEE final püblicà.

Baterie a fluss

I bateri a fluss cunservan i materiai atif en eletrolit liquid cuntenuu en serbatoi esterni e i fan circulà travers di pila eletrochimich. La luur architetura pœu cunsentir a la capacità energètich e ai apparecchiatur de potènza de vèss ridimensiunà en mod püsee indipendent che en tanti sistèm de bateri cunvenziunai. El fluss de ossid-reduziun del vanadio l’è la chimich cumercial püsee cognusüuda, ma sun en svilupp anca olter chimich aquosa e minga aquosa.

Chesta separaziun intra la riserva de energia e la pila de energia l’è attraent per l’immagazzinament staziunari de lunga durada, en particular quand che l’è impurtant el ciclo frequent e la lunga durada. I compromess includen pomp, serbatoi, gestiun di eletrolit, imprunta, integraziun del sistèm e una cadena de furniment men madura del ion litio.

In de la valutaziun del fluss de la bateria del 2023 del DOE, un sistèm de fluss de vanadio de riferiment de 100 MW/10 ur duperava un ipotèss de eficienza de gir del 65% e una bas de eletrolit a 10.000 cicli. Chesti sun input de valutaziun, minga specifich universai del fornidur, ma mustran perché la vida del ciclo e la ridimensiunament de la capacità energètich pœden importar tant cuma l’eficienza maxima in del economia LDES.

Pompà-Idroenergia de inmagazinament

L’energia idroeletrica pompada (PSH) la spusta l’aqua intra i resèrv a diferenti altitudin. L’eletricità l’è duperada per pompà l’aqua vers l’olt; quand che g’he bisogn de energia, l’aqua la circula indrée travers di turbin per generar eletricità.

PSH l’è la tecnologia de memorizaziun sü scäla lunga - de ütilità püsee cunsolidada. El DOE dis che l’immagazzinament pompà rapresenta incœu la part dominant de la capacità de immagazzinament del energia sü scäla de ütilità american e la descrif cuma la tecnologia cumercializada dominant per l’immagazzinament de lunga durada. El cunfront standardizà de 100 MW/10 o de PNNL duperava circa l’80% de eficienza de viagg en gir e un’ipotèss de vida natural de 60 an per PSH.

La limitaziun l’è la posiziun. Un prüget tecnicament interessant g’ha ancamò bisogn de un’altitudin giüsta, de una configuraziun de la riserva, de una strategia idrica, di cundiziun geotecnich, de acess a la trasmissiun, de una revisiun ambiental e de una linea de temp de svilupp che pœu vèss püsee lunga che per i bateri modular.

Per un esempi sü scäla cuncreta, la staziun de immagazzinament pompà de la contea de Bath de Dominion Energy en Virginia g’ha 3.003 MW de capacità de generaziun e funziuna cumercialment dal 1985. Dimustra la scäla e la longevità pusibel cun PSH, ma anca l’infrastrütura civil specifich del sit coinvolt.

Immagazzinament de l’energia d’aria cumpress

L’immagazzinament de energia d’aria cumpressada (CAES) dupera l’eletricità per cumprimer l’aria per l’immagazzinament e dopu slarga chela aria travers de un prucess de generaziun de energia. Quai pruget dupera cavern saline sottaterra o olter formaziun geologich adeguà, menter di cuncett püsee nœuf segutan vas alternatif o cìcli termodinamich avanzà.

El CAES pœu ofrir una grand capacità energètich e una lunga durada funziunal, ma el sò profil economich e ambiental dipenden tant de la prugetaziun del impiant. I sistèm diabatich cunvenziunai pœden duperà carburant durant la scarica, menter i cuncett adiabatich o isotermich avanzà puntan a redür o evitar chel requisit. Anca l’inmagazinament geolojeg al pœ render la posizion un vincol decisiv.

Immagazzinament del energia termica

L’immagazzinament termich cunvert l’energia en calor o frecc e la cunserva en materiai cuma sel deslenguà, prei, sabla, aqua, materiai de cambiament de fas o olter media. L’energia termica inmagazinada la pœu vèss duperada diretament per el calor industrial, l’energia distretual, el raffreddament o cunvertida ancamò en eletricità.

L’üs termich dirett pœu vèss particularment attraent perché evita una cunversiun inütil en eletricità. L’immagazzinament termich del eletricità a -l’eletricità pœu servir per aplicaziun de red de dürada püsee lunga, ma l’eficienza e la configuraziun del impiant varian sostanzialment a segond de la tecnologia. Per chestu mutif, “eficienza de inmagazinament termich” duvaria mai vèss menziunada cuma un numer universal.

Idrogeno e olter conservaziun chimich

L’eletricitaa la pœl vesser convertida in idrojen a travers l’eletrolisi, inmagazinada e dopu drovada ind una cellula a carburant, ind una turbina, ind un motor, ind un process industrial o ind un olter utilizazion final. I portadur de energia chimich sun particularment impurtant quand la durada del inmagazinament diventa luungh o quand i valur del pruget duperan setur intra-olter al inmagazinament del eletricità.

El principal compromess{0}}l’è l’eficienza de cunversiun. El cunfront standardizà del 2022 de PNNL duperava circa el 31% de eficienza de viagg in gir per una configuraziun de inmagazinament bidireziunal de idrogeno, parècc püsee basa di ion liti o idro pompà. El vantagg putenzial l’è minga l’eficienza; l’è la capacità de cunservà grandi quantità de energì per di luungh periud quand el mezz de cunservaziun e l’infrastruttura sun giüst.

Baterie a ion litio-e e olter bateri

El ion litio-l’è minga esclus dal LDES. El liti-ion descrif una chimich; LDES descrif una durada e un’aplicaziun. Un sistèm de ion litio pœu vèss prugetà per 10 our o püsee, anca se l’economia, l’aument, la gestiun termich, el degrado, l’impronta e i cundiziun de garanzia diventan semper püsee impurtant cun l’aument de la durada del energia.

El cunfront standardizà de 100 MW/10 o de PNNL g’ha mettuu LFP e NMC a ion litio a circa l’84% de eficienza de spustament, superiur ai configuraziun de la bateria a fluss e de idrogeno in del stess insema de dat. Chestu vantagg de prestaziun l’è impurtant, ma el garantiss no el LCOS püsee bas per ogni ciclo de funziunament.

Per un cunfront chimich püsee grand, vardadiferent tip de bateri per l’immagazzinament de energia.

Cunfrunt di tecnologì LDES

La tabela sottastant l’è un riferiment decisiunal, minga un foji de specificaziun del fornidur. I intervai de durada sun urientà a l’aplicaziun-, menter i cifri de eficienza e de vida dovarian vèss cuntrulà cuntra la prugetaziun esatta del sistèm. Induè sun mustrà i valur de eficienza numerich, se riferisen al cunfront standardizà de 100 MW/10 ur de PNNL de sò valutaziun del 2022, che duperava input de prestaziun del era 2021. PNNL adess mantegn un aggiornamentDatabas del cust e de la prestaziun del inmagazinament del energìper el cust atual e el lavurà de prestaziun.

Immagazzinament de energia cun durada lunga- cuntra i bateri a ion litio-

LDES l’è despess presentà cuma un’alternativa al ion litio, ma chesta inquadradura l’è minga cumpleta. El litio-ion l’è un’upziun tecnologich denter del panorama de memorizaziun püsee grand. El giüst cunfront l’è intra i configuraziun cumplet del pruget che sudisfan i stess esigenz de potènza, energì, durada, ciclo, afidabilità e sit.

Induè el ion litio-g’ha un vantagg

• Alta eficienza de viagg e ritorn-.
• Risposta rapida e capacità de cuntrol de podè fort-.
• Distribuziun modular e relativament rapida.
• Grand bas de produziun e ecosistema integratur stabilì.
• Grand esperienza operativa e strütür cumerciai bancari.

Perché una durada püsee lunga cambia la strütüra di cust

Cun l’aument de la durada, un pruget g’ha bisogn de püsee MWh per ogni MW de putenza de scarica. En un sistèm de bateria, chestu despess significa giuntà püsee celùl, rack, contenidur, apparecchi de gestiun termich e olter compunent ligà al energia. En tecnologì cuma i bateri a fluss, idro pompà o CAES, la büsa de energia incremental pœu scalar en mod diferent del apparecchiatur de cunversiun de putenza.

Chestu l’è el mutif per cui sultant $/kWh instalà l’è una metrica decisiunal minga cumpleta. El pruget g’ha anca de tegnir cunt de l’energia de carica, di pèrt de eficienza, de la frequenza de ciclo, de la sostituziun o del aument, del O&M fiss e variabil, del finanziament, de la durada del pruget e del valur residuo.

Inuè l’è püsee ütil el LDES?

Integraziun rinnovabil sü scäla de ütilità-

I servezi publich e i svilupatur rinovabil pœden duperà un magazinament de lunga durada-per spustar l’energia de la produziun eolica o sular in di periud püsee luungh de volta dumanda neta. La durada dumandada duvaria vegnir de la produziun cronologich e de la mudelaziun del carich piutost che de un ubietif arbitrario de 10, 12 o 24 our.

Par un'arqitetura plu granda dol projet, ol sitsoluziun de inmagazinament del energia sü scäla de ütilità-la pagina furniss un pass sucesif ütil.

Luungh periud de picc e suport a la capacità

Quai sistèm sperimenta una volta dumanda neta per tant püsee de un tipich picch de la sira. En chesti cas, el LDES pœu redüss la quantità de generaziun necesaria sultant per cundiziun de picch luungh. El valur de la capacità g’ha de vèss ancamò valutà cuntra i regul del mercà local e i metud de accreditaziun.

Grigli remote e microgrigli

I sistèm a distanza cun trasmisiun limitada e diversità de carburant pœden beneficiar de un spazi de cunservaziun che assorb una produziun rinnovabil variabil e reduss el nümer di ur che i generatur spedibil g’han de funziunar. La giüsta durada dipend del carich orari real, de la produziun sular o eolica, de la logistica del carburant e di ubietif de afidabilità.

Energia industrial e infrastrütur critich

I sit industriai pœden valutà el spustament del energia, la gestiun de la dumanda, l’integraziun rinnovabil, el calor di prucess, la resilienza o una combinaziun de chesti ròbb. La tecnologia de inmagazinament la g’haria de vesser selezionada intorn a la forma de l’energia e a ‘l programm de fonzionament dol sit. Un process termeg al pœl vesser servid mei de l’immagazzinament termeg qe de la conversion de l’eletricitaa ind una bateria e pœ anc’mò ind el cold.

Caranze rinnovabil multi-dì

L’immagazzinament multi-dì pœu vuttà a cuprir periud püsee luungh de bas produziun rinnovabil, ma l’è en cuncurenza cun la trasmisiun, la dumanda flessibil, la soracostruziun de la generaziun, la generaziun spedibil e olter furmi de capacità firma. La pianificaziun del sistèm duvaria cunfruntar i cartèll, minga i tecnologì en isulament.

Vantagg del inmagazinament de energia cun lunga durada-

• Spustament de energia püsee luungh:l’energia cunservada pœu vèss spustada en periud de nott, intra-dì o püsee-dì.
• Mejior üs di rinovabil:quai generaziun altriment -ridotta pœu vèss salvà per un üs sucesif.
• Suport a la capacità:una scarica püsee lunga pœu cuprir di periud luungh de volta dumanda neta indué i ben püsee cuurt pœden vèss esaurì de energia.
• Diversità tecnologich:i pruget sun minga limità a una chimich de la bateria o a un mecanism de memorizaziun.
• Cust de capacità de energia marginal putenzialment püsee bas:di architetur pœden slargà la büs de energia senza scalar en mod propurziunal tüt i compunent de podè.
• Luunga durada di risursi per di tecnologì seleziunà:i sistèm de cunservaziun civil e mecanich pœden avegh una vida del calendari püsee lunga di tanti sistèm eletrochimich.

Sfid e limitaziun

Economia: dupera LCOS, minga sultant $/kWh anticipà

El cust installà per kWh l’è util, ma ciappa no l’economia cumpleta de un pruget LDES. PNNL definìs el cust de cunservaziun livelizà (LCOS) cuma un cust per tüta la vida de la metrica energètich scaricada che pœu cumprend la durada del calendari, la durada del ciclo, la prufundità de scarica, O&M, olter cust, proieziun, sora-ha.

Un stüdi revist de pari del 2026 che cunfruntava CAES adiabatich, inmagazinament de energia termich pompà e ion litio en 24 scenari g’ha descuvert che la classificaziun LCOS cambiava cun la regiun e el cas üs; l’eficienza del viagg de andata e i ur de carich cumplet -annual l’eran intra i principal cunduttur di cust. Chestu l’è un ricurd ütil che una tecnologia pœu no vèss classificada indipendentement de quant de spess e induè funziunarà.

Per i compunent de cust specifich de la bateria-, varda el sitGuida di cust BESS.

L’eficienza la cunta, ma l’è minga tüta la rispòsta

L’eficienza de andata e ritorn-mesura quant energia eletrich l’è recuperada rispett al energia duperada per cargar el sistèm de memorizaziun. Una magiur eficienza la reduss i pèrt de carica, ma la produss no automaticamente el cust de vida püsee bas.

La ricerca che cunfrunta i tecnologì emergent LDES g’ha sottalineà l’impronta terrester, i pèrt inattif, la modularità, la scalabilità, l’eficienza e la manera cuma el cust del capital cambia cun la durada. Una tecnolojia de eficienza plussee bassa la pœl ancamò vesser competitiva se la g’ha un bas cost de capacitaa de enerjia, una longa vita, una bas autoscarica o un circol de lavorazion cont relativament poc circoi anuai.

Situament e permess

I tecnologì LDES pœden vèss parècc specifich del sit-. L’idro pompà g’ha bisogn de una topografia e de una disposiziun de riserva adeguà. I CAES sottaterra pœden dipender di cavern salin o d’oltra geologia acetabil. L’idrojen al pœl haver-g besogn de caverne de inmagazinament, compression, conduts o vas specializads. I bateri a fluss g’han bisogn de imprunta de serbatoio e de pianta. I sistèm termich pœden avegh bisogn de grandi spazi de cunservaziun, isolament e integraziun del calor industrial.

I vincul del sit dovarian vèss valutà prima de una mudelaziun finanziaria detagliada. Altriment, un team de projet al pœl passar dei mes a otimizar una tecnolojia qe la pœl miga vesser realistegament permetuda o costruida ind el sit.

Maturità tecnologich e bancabilità

La prestaziun tecnich l’è sultant una part de la prontezza cumercial. I prestadur, i assicuradur, i proprietari e i cuntraent EPC pœden anca valutar la stòria operativa, la forza del furnidur, i termin de garanzia, i garanz de rendiment, i obbligh de sostituziun, i prœuf de sicureza, la capacità de servizi, i riferiment al pruget e la prufundità de la cadena de furniment.

Chestu l’è un di motif per cui i tecnologì madür pœden restar attraent anca quand che un’alternativa emergent par meji sü un singul laboratori o sü una metrich de mudelaziun.

Sicureza e integraziun del sistèm

I requisits de segureza i varien a segonda de la qimica e de l’arqitetura. I pruget sü la bateria g’han bisogn de una pruteziun a nivel de celùla e de sistèm, de gestiun termich, de rilevament, de strategia de supresiun, de cuntrol e de pianificaziun de emergenza. L’idrogeno, i sistèm termich a volta temperadüra, l’aria sotta presiun e i grandi oper civil g’han tüt di ris’c e di requisit de autorizaziun diferent.

Per i pruget de bateri in di mercà che duperan i standard de sicureza di Stat Ünì, la guida del sit sücertificaziun UL per BESSfurniss un cuntest giontif. I team dol projet a i g’harian anc’mò de verificar i codes e i standard esats domandads de l'autoritaa localla qe la g’ha jurisdizion.

Cuma sceglier una tecnologia de inmagazinament del energia cunt una durada lunga-

1. Definir el prublema del energia.

   Indica el mesté en termin operatif: spustà el sular de mezzdì durant la nott, cuprir un picch de 12 our, suportar una microred a distanza, furnir tri dì de riserva, redüss la riduziun o furnir calor industrial.

2. Calcula la putenza e l’energia duperabil.

   Modelar i MW e i MWh duperà in del punt de cunnesiun. Specificà se el sistèm g’ha de furnir la putenza cumpleta per tüta la durada o seguir un profil de scarica variabil.

3. Modelar el ciclo de travaj.

   Stima i cicli al dì o al an, el temp de cunservaziun tipich prima del scarico, la prufundità de scarico, i requisit de riserva e i periud de inattività previst. L’economia quotidiana del ciclismo l’è parècc diferent del üs de emergenza o stagiunal.

4. Vincol del sit del schermo.

   Cuntrular la terra, la geologia, l’aqua, l’intercunnesiun, la revisiun ambiental, i requisit de sicureza contra el fœuch e la vida, l’access ai trasport, i conduttur e el precedent de permett prima de impegnàs en una lista curta de tecnologia.

5. Confrunta l’economia de la vida intera.

   Duperà un quader finanziari comun che cumprend apparecchiatur de energia, riserva de energia, integraziun, energì de carica, pèrt de eficienza, degrado, aument, sostituziun, O&M, finanziament, tass, demission e valur residuo indué l’è pertinent.

6. Pruvar la bancaria.

   Revision de la forza finanziaria del furnidur, de la flotta operativa, di garanzì, di garanzì de prestaziun, de la respunsabilità EPC, del servizi a luungh termin, di part de ricambi, del assicuraziun e del acetaziun del prestatur.

7. Eseguir i cas di sensibilità.

   Pruvar cus’è che suced se i prezi del eletricità, l’üs, el cust de finanziament, l’eficienza, i temp de sostituziun, el ritardo del pruget o la durada del energì - g’han di bisogn de cambiament. L’economia LDES l’è particularment sensibil a quant de spess l’asset l’è duperà e a quant capacità energètich l’è necesaria.

I cuncett sbajaa comun sül LDES

"LDES l'è un tip de bateria"

N. I bateri sun una famèja de tecnologì LDES. L’inmagazinament mecaneg, termeg, gravitazional e qimeg al pœ anca dar enerjia de longa durada.

"Tutt quel che l’è püsee de 10 our l’è automaticamente meji"

N. Dés our sun un limit DOE ütil, minga una garanzia de valur. La durada extra crea valur sultant quand la red o el client g’han bisogn de energì cunservà giontif.

“La tecnologia püsee eficient l’è semper la püsee bòn”

Nœu. L’eficienza influiss sul cust de carica, ma el LCOS dipend anca del üs, del ciclo e de la durada del calendari, del cust medi del cunservaziun, del O&M, di sostituziun, del finanziament e de la durada del pruget.

"LDES furniss automaticamente l'alimentaziun de backup"

N. El funziunament del backup dipend del architetura eletrich, di cuntrol, del isulament, de la pruteziun, de la riserva de energia cunservà, de la capacità de avvio neger-, indué l’è necesari, e del carich che g’ha de restar energizà.

"Ion liti-pœden minga vèss LDES"

Chestu l’è tropp rigid. El ion litio-pœu vèss cunfigurà per un funziunament de lunga durada. La dumanda l’è se chela configuraziun resta tecnicament, finanziariament e operativament cumpetitif per el ciclo de funziunament dumandà.

Conclusiun: Cumencià cunt el servizi energètich duperà

L’immagazzinament del energia cun lunga durada-l’è minga una cursa per identificar una chimich de la bateria vincidura. L’è una famèja de tecnologì che da rispòsta a diferenti prublem sü diferenti scäl de temp.

Un pruget prugetà per spustar l’energia sular de mezzdì a mezanott l’è fundamentalment diferent de chel pensà per soravif a una mancanza de energia rinnovabil de tri dì. El prim pœu favorir un sistèm modular de volta -eficienza che gira tüt i dì. El segond pœu mett püsee valur sü la capacità energètich a bas prezi, sü la bas autoscarica, sü grandi resèrv o sü una vida de cunservaziun lunga.

I pruget LDES püsee fort cumencen cun tri numer:potènza dumandada, energì duperabil e durada dumandada. Quand chesti sun stà definì, i svilupadur pœden cunfruntar i tecnologì süi fatur che determinan se un pruget pœu vèss costruì, finanzià, gestì e pagà durant tüta la sò vida.