Per dimensiunar en mod giüst una banca de bateri sular, calculà l’energia che i carich seleziunà g’han de ricef, definì quant temp g’han de funziunar e dopu regulà chela energia per la prufundità de scarica duperabil de la bateria, i pèrt de consegna e un margin de prugetaziun indicà. Dopu avegh calculà la capacità en chilowatt{1}}ur, verificar la putenza cuntinua, la surtensiun de avviament del mutur, i limit del sistèm de gestiun de la bateria, la capacità de carica e la cumpatibilità del apparecchiatura.
Formula central per i carich de backup:Capacità nominal dumandada de la bateria (kWh)=carich critich medi (kW) × temp de backup (ur) × margin de prugetaziun ÷ fraziun de la bateria duperabil ÷ eficienza de consegna.
Se cognosset giamò l’energia de carich dumandada en kWh, multiplicà no ancamò per el temp de backup. Usaj:
Capacità nominal dumandada de la bateria (kWh)=energia de carich dumandada (kWh) × margin de prugetaziun ÷ fraziun de la bateria duperabil ÷ eficienza de consegna.
El valur calculà de kWh l’è un resultà de pianificaziun, minga una specificaziun cumpleta del equipaggiament. Un sistema valid g’ha anca de sudisfàr la putenza del inverter, la curent BMS, la durada de la surtensiun, la tensiun, la carica, i cablagg, la pruteziun, i comunicaziun, l’ambient e i requisit de instalaziun local.
Che formula de dimensiunament de la bateria sular duvariet duperà?
El giüst punt de partenza dipend de chel che la bateria la fà. Prima de seleziunar un prudut, identifica se el pruget l’è per el backup de interruziun, el funziunament cumplet de la red o l’autoconsum sular quotidian. Per un cunfront püsee grand a livel de sistèm-, revistsü-red, fœura- e configuraziun del sistèm sular ibrid.
| Aplicazion | Input de partenza püsee bon | Formula primaria | Risc principal de prugetaziun |
|---|---|---|---|
| Backup domiciliar | Carich critich medi e ur de backup duperà | Carich medi × ur, e dopu regulà per DoD, eficienza e margin | Sottavalutar la putenza simultanea o la surtensiun del mutur |
| Casa, cabina o camper fœura - | Dì de energia e autonomia de carich quotidian | Energia quotidiana × dì de autonomia, e dopu regulà per DoD, eficienza e margin | Dimensiunament del spazi de cunservaziun senza energia de carica stagiunal sufisent |
| Autoconsum sular- | Surplus sular previst durant el dì e la dumanda de energia de la sira | Energia spustada obietif, regulamentà per la capacità duperabil e i pèrt de cunversiun | Instalar püsee spazi de memorizaziun de la matris sular pœu riempir regolarment |
Formula per la dimensiun de la bateria de backup domiciliar
Calcula prima l’energia CA che i carich prutett g’han de ricef:
Energia de carich dumandada (kWh)=carich critich medi (kW) × temp de backup (ur)
Quind calcula la capacità nominal de la bateria:
Capacità nominal de la bateria (kWh)=energia de carich dumandada × margin de prugetaziun ÷ fraziun duperabil de la bateria ÷ eficienza de consegna
Formula per la dimensiunament de la banca de la bateria sular fœura red -
Per un sistèm fœura-grid che g’ha de funziunar durant di nott o di periud de debul produziun sular:
Capacità nominal de la bateria (kWh)=carich de prugetaziun quotidian (kWh/dì) × dì de autonomia × margin de prugetaziun ÷ fraziun de la bateria duperabil ÷ eficienza de consegna
Formula per l’autoconsum sular-
Stima la quantità de energia sular diurna che pœu vèss inmagazinada e la quantità de carich de sira o de nott che pœu duperala. L’ubietif pratich de spustament del energia-l’è de solet el püsee piscinin di chesti dü valur:
Energia spustada obietif=la püsee basa del surplus sular previst o planificà dopu-carich del tramont
Quind regulà l’ubietif per la capacità de la bateria duperabil e i pèrt de cunversiun aplicabil. L’arqitetura del sistema la conta perqèImmagazzinament de la bateria AC-acoppiada e DC-acoppiadamett i pèrt de cunversiun en diferenti punt in del percors energètich.
Variabil e unità de furmula de la banca de la bateria sular
Dupera un termin per ogni quantità fisich. Mes’cià la putenza de carich cun l’energia de carich l’è una di caus püsee comun de un resultà sbajaa.
| Simbol | Segnifegad | Unitaa | Come ottenerla |
|---|---|---|---|
| P | Potenza media de carich durant el periud de backup | kW | Dati a intervai misurà o carich simultaneo total dividü per temp |
| t | Durada del backup dumandada | ore | Obietif de interruziun o requisit de funziunament |
| E | Energia dumandada di carich | kWh | P × t, o la suma del energia del apparecchio |
| D | Period de autonomia | dì | Obietif de afidabilità basà süi cundiziun sular e su la carica de riserva |
| f | Fraziun de la bateria duperabil | decimal | Interval de funziunament o specificaziun energètich duperabil- del produtur |
| η | Eficienza de consegna de la bateria ai carich de prugetaziun | decimal | Documentaziun de la bateria e del inverter per el percors energètich aplicabil |
| M | Moltiplicatur de margin de prugetaziun | decimal | Par esempi, 1,10 per un indennità trasparent del 10% |
| C | Capacità nominal dumandada de la bateria | kWh | Resultà de la furmula de dimensiunament |
La putenza en kW determina quant carich el sistèm pœu suportar en un mument. L’energia en kWh determina quant temp la pœu suportar chel carich. La distinziun l’è spiegada ulteriorment en chesta guida akW cuntra kWh in del inmagazinament del energia de la bateria.
Definir chel che la bateria g’ha de fà
Backup de cà d'emergenza
Un sistèm de backup domiciliar duvaria cumencià cunt un elenc de carich prutett-, minga cunt el consumm total anual o quotidian de eletricità de la cà. Identificar i circuiti che g’han de restar dispunibel, la durada prevista del interruziun e i apparecchi che pœden funziunar in del stess mument.
I panei sular dan no automaticamente l’alimentaziun de riserva durant un interruziun de la red. El sistèm g’ha bisogn de un apparecchiatur prugetà per descünèss en mod sicür de la red e furmar un sistèm eletric isulà. El Dipartiment del Energia di Stat Ünì spiega chestu requisit operatif en sòguida sular e de resistenza.
Temp de spegniment cumplet--Alimentaziun de la red
Una bateria fœura red - g’ha de cuprir i periud induè la generaziun sular l’è sotta el carich. El pruget de solet cunsidera la dumanda durant la nott, i riduziun sular stagiunai, i periud nivulòs consecutif, el consumm de attesa del inverter, i pomp intermittent, la dispunibilità del generatur e i upziun de scaricament del carich.
L’immagazzinament e la generaziun sular g’han de vèss dimensiunà insema. Una bateria püsee grand mejora no la resilienza se la matris sular o el generadur pœden no sostituir l’energia che l’è stada tirada via. Per olter cuntest, varda cuma unEl sistèm de inmagazinament del energia sular coordina la generaziun, l’immagazzinament e i carich.
Consum Sular Quotidian de Auto-
Una bateria a autocunsum cunserva l’energia sular diurna en eccess per un üs sucesif. La capacità ütil l’è limitada de la quantità de surplus sular dispunibel per la carica e de la dumanda de sira o de nott dispunibel per la scarica. Divers dì de cunservaziun pœden restar sottaduperà en un sistèm che produss sultant un piscinin surplus quotidian.
Calcula i carich che g’he serven
Crea una tabela de carich prima de seleziunar una bateria. Duperà l’energia misurà quand l’è pusibel, en particular per i apparecchi che se accenden e se desligan.
| Careg | Quantitaa | Input duperà per la dimensiunament | Temp de funziunament | Energia quotidiana |
|---|---|---|---|---|
| Frijider | 1 | Energia misurada | 24 ore de ciclismo | 1,35 kWh |
| Illuminazion LED | 8 | 10 W ognun | 5 ore | 0,40 kWh |
| Router e attrezzature de red | 1 set | 25 W media | 24 ore | 0,60 kWh |
| Portatil | 2 | 60 W ognun | 4 ore | 0,48 kWh |
| Pompa d'aqua | 1 | 800 W en funziunament | 0,5 ora | 0,40 kWh |
| Carich inattif del inverter | 1 | 20 W | 24 ore | 0,48 kWh |
| Total | - | - | - | 3,71 kWh/dì |
Chesta tabela l’è un fluss lavurà illustratif basà sü la misuraziun-, minga un profil familiar universal. Sostituir ogni valur cunt i dati del pruget.
Duperà un protocoll de misuraziun prategh
- Mesurar i apparecchi de spina-per almen de 24 a 72 our se l’è pusibel.
- Duperà el monitoragg del inverter o i dati del interval de ütilità per identificar el carich de bas di 24 our e la dumanda sustenüda püsee volta.
- Registrar separà i carich stagiunai, anca el riscaldament, el raffreddament, la desumidificaziun e la pompagg del aqua.
- Cuntrular la current de partenza del mutur-da la documentaziun del apparecchiatura o fà mesurà un prufesiunist qualificà.
- Dupera un periud de carich volt-rapresentatif piuttòst che un cunvenient dì de consum bas-.
El DOEMetud de valutaziun del sistèm de inmagazinament del energia de la bateriasottalinea el valur di dati de la seri de temp misurà-per valutar la prestaziun real de inmagazinament del energì. L’istess principi mejiora la stima preliminar del carich: i profil misurà sun de solet püsee ütil de un total mensil.
Carich critich, flessibil e esclus separà
- Carich critich:attrezzatura che g’ha de funziunar per el cumplet periud de prugetaziun.
- Carich flessibil:apparecchi che pœden funziunar per menu ur o sultant menter la generaziun sular l’è dispunibel.
- Carich esclus:apparecchi che restan spent durant un periud de interruziun o de bas -energia.
El riscaldament a resistenza eletrich, l’aria condizionada central, i grand scaldaacqua, la cusina eletrich, i asciugavestii e la carica di veicul eletrich pœden dominar i esigenz de cunservaziun. Eliminar o pianificar un volt carich de energia pœu redüss i dimensiun de la bateria püsee che eliminar tanti dispusitif eletronich piscinin.
Scegli Ore de backup o dì de autonomia
Ur de backup per una griglia-Casa cunnessa
Seleziona un obietif en bas al mudei de interruziun locai e al servizi che la bateria g’ha de furnir: una cuurta interruziun, una sira, un interruziun de la nott, un dì inter o un emergenza püsee lunga. Decidi se la carica sular la sarà dispunibel menter la red l’è minga funziunada e se el sistèm serviss a un panell de caricament prutett-o a l’inter edifiz.
Dì de autonomia per un sistèm fœura-Grid
L’autonomia l’è el periud induè la bateria pœu servir el carich de prugetaziun senza una carica sufisent. Scegliel duperand i cundiziun sular stagiunai, i periud nivulòs previst, l’afidabilità del generatur, la dispunibilità del carburant, i upziun de sganciament del carich, l’access al sit e i conseguenz del esauriment de energia.
Un sit remoto senza una funt de backup afidabil pœu avegh bisogn de püsee spazi de memorizaziun de una proprietà cunt un generadur automatich. El giüst nümer de dì de autonomia l’è donca una decisiun de pruget, minga una percentual fiss del setur.
Dupera un profil de carich a interval quand l’è dispunibel
Dü cà pœden consumar ognun 10 kWh al dì ma g’han bisogn de bateri e inverter diferent. Se pœu duperà l’energia gradualment; l’olter pœu fär funziunar una pompa, un forn a microonde e un climatizatur al stess temp. KWh quotidian pœu vèss simil menter el kW de picc e la curent de surtensiun sun parècc diferent.
Calcula la capacità de la bateria duperabil duperand DoD, eficienza e riserva
Duperà la capacità duperabil del produtur
La prufundità de scarica descrif quant de la capacità nominal l’è eliminada durant un ciclo. Per la dimensiunament preliminar, dupera l’interval de funziunament permetü del produtur de la bateria o l’energia duperabil indicada inveci de duperà una percentual universal.
Se una bateria de 10 kWh l’è fatta funziunar sü un interval duperabil del 90%, la dà 9 kWh de energia duperabil de la bateria CC prima che se cunsideran olter pèrt a vall:
10 kWh × 0.90=9 kWh
I cundiziun de garanzia, el stat-di limit de carica, el tass de scarica, l’età de la bateria, la temperadüra, i impostaziun del firmware e la durada del ciclo desiderada pœden tüt cambiar la finestra de funziunament pratich.
Dupera la giüsta metrich de eficienza
Per el temp de esecuziun de interruziun, el valur pertinent l’è de solet l’eficienza unidireziunal - del energia de la bateria cunservà ai carich prutett. L’eficienza del viagg e ritorn-includ la carica e la scarica e la duvaria minga vèss sostituida automaticamente cunt un calcul de temp de esecuziun a una -via.
Cuntrular anca se l’energia duperabil püblicada de un prudut l’è mesürada sul lat CC o distribuida sul lat CA. Se el produtur dis giamò l’energia CA duperabil, levà ancamò i pèrt del inverter pœu duplicà-cuntà l’istess pèrt.
I laboratori naziunai de SandiaManual per l’immagazzinament del eletricità DOE/EPRIfurniss un cuntest tecnich püsee grand sü la prestaziun de memorizaziun, sü la putenza, sü l’energia, sü l’eficienza e sü la prugetaziun specifich del aplicaziun-.
Aplicà un margin de prugetaziun trasparent
Un margin de prugetaziun pœu cuprir una modesta incerteza, piscinin carich futur, reduziun de la capacità in del temp e errur minuri in di stim del temp de esecuziun. Dila esplicitament cuma multiplicatur, cuma 1,10 per un indennità del 10%.
El margin duvaria minga sconder i dati de carich scadent. Mejiora prima la stima del carich, e dopu giuntà una riserva volüda.
Cuntrular la temperadüra e i cundiziun de instalaziun
La temperadüra pœu influenzar la capacità duperabil, l’acetà de la carica, la putenza de scarica, el cumpurtament BMS e la durada. Esaminà la temperadüra minima de carica del prudut, la temperadüra minima de scarica, i cürvi de derating, el riscaldament integrà, la nominaziun del recinziun, i requisit de raffreddament o ventilaziun e i limit de instalaziun interna o esterna.
Aplicà no un fatur meteorologich frècc-a ogni bateria al litio. La qimega, la projetazion cellulara, la jestion termega e i impostazion del BMS inn diferents. Chesta panoramica deintervai de temperadüra de funziunament de la bateria al litiopœu vuttà a identificar i dati del prudut che g’han de vèss cuntrulà.
Cunvertis kWh en Ah e scerni 12V, 24V o 48V
L’energia de la bateria la pœu vèss specificada en kilowatt-ur, menter di sistèm sun descrivuu en amp-ur. La relaziun l’è:
Energia (Wh)=tensiun (V) × capacità (Ah)
Pertant:
Capacità (Ah)=energia (kWh) × 1.000 ÷ tensiun nominal del sistèm
| Energia nominal cunservà | Equivalent a 12 V | Equivalent a 24 V | Equivalent a 48V |
|---|---|---|---|
| 10 kWh | Circa 833 Ah | Circa 417 Ah | Circa 208 Ah |
Chesti valur amp-ora rapresentan circa l’istess energia nominal. Una tensiun püsee volta reduss la curent dumandada per furnì l’istess putenza, che la pœu reduss i dimensiun del conduttur e la caduda de tensiun quant el sistema l’è prugetà en mod giüst.
Cuma seleziunar la tensiun del sistèm
- 12V:comun in di piscinin sistèm CC e in di aplicaziun mobil mudest.
- 24V:despess duperà en sistèm mobil medi, cabin, sistèm maritim e installaziun de inverter püsee piscinin.
- 48V:comun en di sistèm staziunari püsee grand perché l’istess putenza pœu vèss distribuida a una curent püsee basa che a 12V o 24V.
La tensiun l’è una decisiun architetonich. La bateria, l’inverter, el reguladur de carica, i dispusitif de pruteziun, i conduttur, i comunicaziun e qual-sa-vöör carich de current diretta-g’han de vèss cumpatibil. Anca i sistèm püsee grand pœden duperà prugetà a fin-bateri a volta -tensiun per l’immagazzinament del energia, che duvarian minga vèss tratà cuma semplis estensiun de una banca bricolage a 48V.
Cuntrular la putenza del inverter, la surge de partenza e i limit BMS
Una banca de bateri pœu avegh kWh sufisent e vèss ancamò minga capas de mett en marcia o fär funziunar l’attressament duperà. La capacità determina el temp de esecuziun. I limit de putenza e de curent determinan se el sistèm pœu servir el carich.
Cuntrular l’alimentaziun cuntinua
Aggiungi i carich che pœden funziunar cuntempuraneamente. L’uscita CA cuntinua del inverter g’ha de superar la dumanda prevista en la temperadüra e en i cundiziun de funziunament aplicabil.
Stima la curent lateral de la bateria- cun:
Curent CC (A) ≈ Potenza de carich CA (W) ÷ tensiun de la bateria (V) ÷ eficienza del inverter
Par esempi, un carich CA de 4.000 W alimentà de una bateria de 48 V travers un inverter eficient al 92% dumanda circa:
4,000 ÷ 48 ÷ 0.92 ≈ 90.6 A
La banca de la bateria, el BMS, i bar, i cavi, i fusibil, i disconnessiun e i morset g’han de vèss tüt prugetà per la curent aplicabil.
Cuntrular la surtensiun de avviament del mutur e del cumpressur
I pomp di pozz, i frigorifer, i congeladur, i condizionadur d’aria, i strüment de atelier e i cumpressur d’aria pœden ciapà tant püsee energia durant l’avviament che durant el funziunament nurmal. Controll:
- Potenza de surtensiun del inverter
- Durada de surge permessa
- Limit e durada de curent de picc BMS de la bateria-
- Caduda de tensiun durant l’avvio
- Conduttur e pruteziun-valutaziun del dispusitif
- Se pœden cumencià diferent carich al stess mument
Un numer de picch senza una duraziun l’è minga sufisent. Un sistema che pœu prudur un output volt per una fraziun de segund el pœu ancamò minga mett en marcia un mutur che g’ha bisogn de curent volta per tanti segund.
Cuntrular el BMS de la bateria e i limit parallel
Per ogni modul propost, esaminar la curent de scarica massima cuntinua, la curent de scarica de picc, la durada de picc permessa, la curent de carica massima, l’interval del inverter cunsiglià, el cuntegg parallel massim, la disposiziun di cablagg apruvada e la cumpatibilità di comunicaziun.
I modul parallel cundividen no semper la current en mod perfett. La luungheza del cavo, la resistenza di morset, la temperadüra, el stat de carica e i cundisiun del modül pœden influenzar la condivisiun de curent. Dupera la barra de bus apruvada del produtur o la disposiziun di cablagg a luungheza istess -.
Calcula el cunt del modül de la bateria e la capacità de ricaricà
Calcula el nümer di modul de la bateria
Quant che la capacità nominal dumandada l’è famusa:
Numer de modul=dumandada capacità nominal ÷ capacità nominal per modül cumpatibil
Arrutunna a una configuraziun apruvada del modül inter-.
Se el pruget dumanda 14,2 kWh e un modul cumpatibil l’è nominà a 5,12 kWh:
14.2 ÷ 5.12 = 2.77
El calcul de la capacità dumanda donca almen tri modul, che dan 15,36 kWh de energia nominala. La seleziun final g’ha ancamò de superar i cuntrol de putenza, BMS, parallel, inverter, tensiun, comunicaziun e instalaziun.
Verificà cun che rapidità la batteria pœu vèss ricaricada
Prima stima l’energia che g’ha de vèss restituida a la bateria:
Ricaricà l’energia in de la bateria ≈ energia ritirada de la bateria ÷ eficienza de carica
Quind stima un temp de carica del cas -:
Temp de ricarica (ur) ≈ energia de ricarica (kWh) ÷ putenza media de ricarica de la bateria (kW)
Per un sistema carica sular-, dupera no l’alimentaziun de la targa de matris cuma se l’era dispunibel en mod continuo. Cuntrular la produziun mensil o stagiunal prevista, i carich diurni, el ritagg, l’ombria, la temperadüra e i limit del cuntroladur de carica-. ElCalculatrice PVwatt NRELpœu furnir una stima basà sü la posiziun-de la produziun de energia fotovoltaich per chestu pasagg de scherma.
Per un pruget fœura-grid, la produziun sular prevista g’ha de cuprir i carich diurni e l’energia necesaria per restaurar la bateria dopu la scarica. Se la bateria la pœu minga recuperar prima del sucesif periud sular scadent-, aumentar el spazi de memorizaziun da sul darà minga rispòsta al prublema de afidabilità.
Grafich di dimensiun de la banca de la bateria sular
El grafich che segue dupera un dì de autonomia, una fraziun de la bateria duperabil del 90%, l’eficienza de consegna del 92% e un margin de prugetaziun del 10%. L’è sultant un esempi.
| Carich de prugetaziun quotidiana | Capacità nominal dumandada | Interpretaziun prategh |
|---|---|---|
| 2 kWh/dì | 2,66 kWh | Aplicaziun piscinina essenzial-carich o cumpatt fœra grid- |
| 5 kWh/dì | 6,64 kWh | Cabina moderada, RV o carich de riserva domiciliar limità |
| 10 kWh/dì | 13,29 kWh | Profil de carich sustanzial prutett - o eficient fœura red - |
| 15 kWh/dì | 19,93 kWh | Carich residenzial püsee grand cun elettrodomestic cuntrulà a volta putenza |
| 20 kWh/dì | 26,57 kWh | Un grand carich residenzial che dumanda di atent cuntrol de alimentaziun e de ricarica |
Cambiar qual-sa-vöör ipotès cambia el resultà. Una fraziun duperabil püsee basa, un’eficienza püsee basa, un periud de autonomia püsee luungh o un margin püsee grand aumenta la capasidà nominal dumandada.
Esempi de dimensiunament de la bateria sular funziunà
Esempi 1: Cabina piscinina fœura-
Suponer:
- Carich de prugetaziun quotidiana: 2,8 kWh
- Autonomia: 1,5 dì
- Fraziun de la bateria duperabil: 90%
- Eficienza de consegna: 92%
- Margin de prugetaziun: 10%
Putenza nominal dumandada=2.8 × 1,5 × 1,10 ÷ 0,90 ÷ 0,92 ≈ 5,58 kWh
A un 24V nominal:
5,58 × 1.000 ÷ 24 ≈ 233 Ah
El pass sucesif l’è seleziunar una configuraziun de modül apruvada superiur a 5,58 kWh e verificar che l’inverter, i limit de current de la bateria e la funt de carica stagiunal pœden suportar i carich de la cabina.
Esempi 2: Backup essenzial de cà
Pensem che i carich prutett g’han una media de 1,2 kW e che g’han de funziunar per vòtt our.
Energia de carich dumandada=1.2 kW × 8 ur=9.6 kWh
Duperant una fraziun duperabil del 90%, eficienza de consegna del 92% e margin del 10%:
Putenza nominal dumandada=9.6 × 1,10 ÷ 0,90 ÷ 0,92 ≈ 12,75 kWh
Chestu resultà afrunta el temp de esecuziun del energì. Dimustra no che la bateria e l’inverter pœden mett en marcia el mutur püsee grand o suportar la carich massima cuntempuranea.
Esempi 3: de una tabela de carich misurà al cuntegg di modul
Duperant la tabela de carich misurà de sora:
- Energia de carich critich quotidian: 3,71 kWh
- Autonomia: 1,5 dì
- Fraziun de la bateria duperabil: 90%
- Eficienza de consegna: 92%
- Margin de prugetaziun: 10%
Putenza nominal dumandada=3.71 × 1,5 × 1,10 ÷ 0,90 ÷ 0,92 ≈ 7,39 kWh
Se el modül de la bateria apruvà l’è nominal a 5,12 kWh:
7.39 Modul 5.12=1.44
El pruget g’ha bisogn de almen dü modul per capacità, per 10,24 kWh nominai. Prima de acetar chela configuraziun, verificà la curent cuntinua di dü modul -, la surtensiun de avvio, la curent de carica, l’aprovaziun parallela e i comunicaziun del inverter.
Quant durerà una bateria de 10 kWh?
El temp de esecuziun dipend del energia duperabil distribuida ai carich, minga sultant del valur nominal. Cunt una bateria nominala de 10 kWh, una fraziun duperabil del 90% e un’eficienza de consegna del 92%:
Energia CA duperabil ≈ 10 × 0,90 × 0.92=8.28 kWh
| Carich medi | Temp de esecuziun stimà |
|---|---|
| 0,3 kW | Circa 27,6 ore |
| 0,5 kW | Circa 16,6 ore |
| 1,0 kW | Circa 8,3 ore |
| 2,0 kW | Circa 4,1 ore |
| 3,0 kW | Circa 2,8 ore |
Chesti valur pensan a un carich medi custant e includen no limitaziun specifich de la temperadüra adiziunal, del invegiament, de la riserva BMS o del apparecchiatur-.
LiFePO4 cuntra plomb-Dimensiunament de la banca di bateri acid
La chimich de la bateria influiss sü cuma la capacità nominal, el tass de scarica, i requisit de carica, la manutenziun e i cundiziun de instalaziun se tradusen en prestaziun del sistèm duperabil. Per un cunfront püsee grand, varda chestidiferent tip de bateri per l’immagazzinament de energia.
| Fatur de prugetaziun | VitaPO4 | Plomb-Acid |
|---|---|---|
| Interval de scarica duperabil | Despess prugetà per una gamma duperabil püsee prufunda, suget ai impostaziun del prudut e a la garanzia | Despess prugetà cunt un limit de scarica püsee cunservatif |
| Scarica a volt-tass | De solet men sensibil del acid de plomb-, denter di limit celùlar e BMS | La capacità dispunibel pœu diminuir püsee cun l’aument del tass de scarica |
| Control de la carica | G’ha bisogn de un BMS cumpatibil e de un profil de carica | G’ha bisogn del giüst profil de carica en plü stadi - |
| Carica a bassa temperadüra- | Pœu vèss limità del BMS o dumandar riscaldament | La prestaziun e l’acetà de la carica varian anca cun la temperadüra |
| Manutenzion | En general bas a livel del utent | I bateri allagà g’han bisogn de ispeziun e manutenziun |
| Installaziun | Segui i requisit de recinziun, spaziament, termich, BMS e de certificaziun | I prudott allagà pœden dumandà una ventilaziun e un accèss giontif a la manutenziun |
| Enfasi sü la dimensiun | kWh duperabil, curent BMS, temperadüra, comunicaziun e cundiziun del ciclo | Limit de scarica, capacità nominal-our, effet volt-tass, eficienza de carica e ventilaziun |
Per i bateri acid a plomb-, dupera i cürvi de scarica del produtur e la capacità nominala -our. Una facil cunversiun Ah a tensiun nominal la pœu suravalutar l’energia dispunibel quant la curent de scarica l’è volta.
Errur comun in de la dimensiunament de la bateria sular
- Multiplicà per temp dü volt:se l’energia de carich l’è giamò en kWh, multiplicala no ancamò per i ur de backup.
- Confonder kW cun kWh:l’energia cunservada e la potènza fornibil sun specifich separà.
- Duperà el consum total de la cà per un backup esenzial:dimensiun di carich prutett quand el pruget l’è minga un backup inter-domiciliar.
- Duperà i watt de la targa cuma consum medi:l’attressament de ciclism dupera despess menu energì de quant dis el sò input massim.
- Ignurar el consum en attesa:un carich cuntinu de 40 W consuma 0,96 kWh al dì.
- Duperant l’eficienza de andata e ritorn - en un calcul unidireziunal - senza cuntrular:cumbinà el valur de eficienza al percors energètich che l’è calculà.
- Ignurand la surtensiun de avviament del mutur-:kWh sufisent garantiss no un avviament de pompa o del cumpressur cun succès.
- Progetar per i cundiziun sular medi annual -:l’afidabilità fœura -grid l’è de solet cuntrulada de la stagiun men favorevul.
- Pensand che i bateri pœden semper vèss giuntà dopu:l’espansiun pœu vèss limitada del età, del stat de carica, del firmware, di comunicaziun, di limit del inverter o de la politica del produtur.
- Ignurar el temp de ricarica:una bateria che la pœu minga recuperar prima del sucesif periud de scarica l’è minga un pruget resistent.
Sicureza, purtada e metodologia editorial
Chestu articul furniss un quader de calcul preliminar per cunfruntar i requisit de capacità de la bateria. L’è miga un disegn de projetazion eletrega, un manual de installazion, una revision de la conformitaa del codex o un sostitut de l’injegneria specifega del prodot.
El metud de calcul separa la putenza de carich, l’energia de carich, la capacità nominal, la capacità duperabil, l’eficienza de consegna e el margin de prugetaziun inscì che ogni ipotès pœu vèss cuntrulà. I esempi lavorads divulen i so ipotesi e i dovarissen miga vesser tratads comè recomandazion universai de prodot.
La seleziun e l’installaziun final di apparecchiatur g’han de vèss esaminà de un prufesiunist qualificà che g’ha familiarità cunt i requisit local eletrich, edilizi e fooch. In di Stat Ünì, UL spiega cheUL 9540 valuta i sistèmi e i attressament de inmagazinament del energì cuma sistèmi integrà, anca i bateri, la cunversiun de alimentaziun, i cuntrol, la pruteziun e i comunicaziun.
FAQ
D: Cuma calcular la dimensiun de una banca de batteri sular?
R: Calcula l’energia che i carich seleziunà g’han de ricef, regulament per la fraziun duperabil e per l’eficienza de consegna de la bateria, giuntà un margin de prugetaziun indicà e arrutundà a una configuraziun de modül apruvada. Quind verificar la putenza del inverter, la surtensiun del mutur, la curent BMS, la capacità de carica, la tensiun e la cumpatibilità.
D: Quant bateri g’ho bisogn per el sular?
R: Dividi la capacità nominal dumandada de la bateria per la capacità nominal de un modül cumpatibil e arrutunna. La capacità da sola l’è minga assée; cunfermar che el cuntegg di modül sudisfa anca i requisit de curent cuntinua, de curent de picch, di limit parallel, de cumpatibilità del inverter e de carica.
D: Una bateria de 10 KWh l’è assée per fär funziunar una cà?
R: Pœu suportar carich essenziai per tanti ur, ma el temp de esecuziun dipend del carich medi, de la capacità duperabil, del eficienza, de la temperadüra e di cundisiun de la bateria. El riscaldament, el raffreddament, el riscaldament del aqua, la cusina, i pomp e la carica del VE pœden redüss rapidament el temp de funziunament.
D: Quant durerà una bateria sular de 10 KWh?
R: El temp de esecuziun l’è circa l’energia distribuida duperabil divisa per el carich medi. Süta i ipotès de esempi en chestu articul, una bateria nominal de 10 kWh dà circa 8,28 kWh a carich CA, che l’è circa 8,3 ur a un carich medi de 1 kW.
D: Dovaria dimensiunar una bateria domiciliar de la mia fattura del eletricità?
R: Una fattura l’è util per stimar el consum medi, ma mustra no che carich g’han de funziunar durant un interruziun o quand funziunan. I dati de interval e un elenc de carich prutegiu a nivel de dispositif-sun püsee ütil per la dimensiunament del backup.
D: Una matris sular püsee grand reduss i dimensiun de la bateria?
R: Pœu redür la frequenza e la prufundità de la scarica quand che la lüs del sul l’è dispunibel, ma elimina no l’energia dumandada durant el periud mira senza una produziun sular adeguada. La dimensiun de la matris e de la bateria g’han de vèss valutà insema.
D: Dovaria sceglier 12V, 24V o 48V?
R: Scegli la tensiun in del architettura del sistema cumpleta, minga sultant in del numer Ah. I sistèm de inverter püsee grand de solet benefician de una tensiun püsee volta perché la stess putenza la pœu vèss dada a una curent püsee basa, ma tüt i compunent g’han de vèss cumpatibil.
D: Dovaria giuntà una capacità extra de la bateria per l’espansiun futura?
R: Un margin modest pœu cuprir una cressita futura limitada. Prima de fär afidament sü l’espansiun sucesiva, cunferma i regul del produtur per l’età del modül, el firmware, el stat de carica, i comunicaziun e el cuntegg massim parallel.
Conclusion
La dimensiunament afidabil de la banca di bateri sular cumencia cun l’energia de carich misurà e un ubietif operatif definì. Duperà la putenza media de carich multiplicà per ur de backup quand l’input l’è en kW o duperà l’energia de carich diretament quand l’è giamò en kWh. Regula una volta per la capacità de la bateria duperabil, la giüsta metrica de eficienza e un margin trasparent.
Quind validar el resultà cuntra la bateria real, l’inverter, el BMS, la funt de carica, la tensiun del sistèm, la configuraziun del modül, i limit ambientai e i requisit de instalaziun. La calculatris de capacità de la bateria sular püsee util l’è minga chela che produss el numer püsee grand; l’è chel che rend visibil tüt i ipotès e cuntrola se el sistèm cumplet pœu furnir e restaurar l’energia dumandada en mod sicür.