De fœura, un sistèm de inmagazinament del energia de la bateria sü laargh scäla - (BESS) par quasi nuiüs: fil de contenitur, un cuscinett del trasformadur, un curtil recintà. Se chel cantier guadagna dané per i sucesif quindes an o se trasfurma en una responsabilità en muviment lentament, però, de solet l’è decidü tant prima che qual-sa-vöör contenidur riva in del sit - in di decisiun sü la dimensiun, in de la dumanda de intercunnesiun e in de la stampa fina de una garanzia.
La magiur part di introduziun al memorizaziun sü scäla de ütilità-se ferman al elenc di compunent. Va ben en una prima letura e minga tant aiut quand che l’è drée a vardar un stüdi de fatibilità en cercand de decider intra un sistèm de dü - our e un sistèm de quater - our, o quand se dumanda perché un’aplicaziun de intercunnesiun l’è stada en fila per dü an. Chesta guida l’è scrivuuda per chela segonda situaziun: chel che l’è en realtà un BESS sü laargh scäla, cuma la dimensiun e la durada rimudelan el cas aziendal, che cunnesiun a la red cumporta en realtà, indué van i dané e da indué turnan e i errur che se mustran ancamò e ancamò en di pruget cun sottarendiment.
Che l’è un BESS sü grand scäla-, daver?
Un BESS sü grand scäla-l’è un sistèm de memorizaziun de la bateria costruì sü la red oscäla d’ütilità- de solet valutaa en megawatt (MW) de putenza e megawatt -ur (MWh) de energia - e culegà de la red, o insema a un grand generatur o a un carich industrial, piutost che star drée a un cuntador de un edifiz.
Quel che el separa de un sistèm cumercial püsee piscinin l’è minga sultant i dimensiun. Un BESS sü laargh scäla l’è tratà cuma un assi de la red spedibil: quaicos de che se prevet de respund ai segnai de prezi, ai istruzziun del uperatur de la red o a un profil de generaziun e per cuntinuar a funziunar segond un standard cuntratà per des an o püsee.
I tipich punt de cunnesiun sun:
- Una sottastaziun de trasmissiun o de distribuziun, cuma risurs de memorizaziun autonom
- Un fattoria sular, che cundivid l’istess punt de intercunnesiun en una configuraziun co{0}}localizada o DC-acoppiada
- Un parc eolich, che liscia la produziun e che spusta l’energia en ur de valur -püsee volt
- Un grand sit industrial o parch energètich, che gestiss i spes de la dumanda e l’affidabilità
I aplicaziun vegnen del punt de cunnesiun: arbitragg energètich, rispòsta en frequenza e olter servizi de stabilità de la red, furniment de capacità, rafforzament rinnovabil, riduziun de la riduziun, allevi de la congestiun e alimentaziun de riserva per carich critich.
Denter del sistèm: Compunent fundamentai del ütilità-Immagazzinament sü scäla
La logich operatif l’è facil de dì: el sistèm se carica quand l’eletricità l’è abundant o economich e se scarica quand l’è scarsa o cari. Chel che rend chestu cumplicà sü scäla l’è che el sistèm de solet l’è drée a bilancià diferent segnai a la volta - previsiun de prezi a l’ingross, prezi de mercà ausiliari, istruzziun de spediziun del operadur de la red, obbligh cuntratual e sò stat de carica e limit de degrad. Una bateria che se scarica in del mument sbajaa manca minga sultant un’oportunità de guadagn; pœu minga avegh assée de energì per sudisfar un obbligh de capacità un ura dopu.
Elvòtt compunent centralche renden pusibel chestu sun minga di scernid de prugetaziun indipendent - ognun vincula i olter:
| Compunent | Fonzion | Perché l’è impurtant sü scäla |
|---|---|---|
| Modul e rack per la bateria | Immagazzinar l’energia eletrochimicament | Chimich celùlar e tass de degradaziun del azionament de la qualità e termin de garanzia |
| Sistema de gestiun de la bateria (BMS) | Monitoragg, bilanciament, pruteziun a livel de la celùla- | Prima linea de difesa cuntra i event termich |
| Sistema de cunversiun de putenza (PCS) | Cunvertiss DC in CA e indrè | Determina la conformità al codèss de la griglia- e la velocità de rispòsta |
| Trasformatur e quaderno | Pass de tensiun - su e isulament | Element de temp de spediziun luungh-; despess el col de bottiglia del orari |
| Sistema de gestiun del energia (EMS) | Decide quand cargar e scaricar | Determina diretament quant entrà l’asset cattura effetivament |
| SCADA e comunicaziun | Monitoragg, telemetria, interfacia del uperatur | Dumandat per la partecipaziun al mercà e la conformità a la red |
| Gestiun termica | Raffreddament cun aria o liquid | Influiss sul eficienza, sul tass de degrad e sul carich ausiliar |
| Rilevament e supresiun del fœuch | Sicureza e conformità | Despess un gate che permett, minga un add- facultatif |
Un’aplicaziun a volt tass C- limita qual chimich e qual prugetaziun de raffreddament funziunaran. I requisit del codèss de la griglia- vinculan el PCS. I requisit del codes fire-i limitan la disposiziun del sit, che a sò volta limita la capacità che la se truva in del terren dispunibel. Prugeta un compunent en isulament e i olter tenden a spincc indrée.
MW vs. MWh: perché la durada decide quasi tüt
Chestu l’è el singul punt de confusiun püsee comun in di cunversaziun en fase inizial - sü la dimensiun del memorizaziun - e chel cunt i conseguenz finanziari püsee grand.
MWl’è la putenza: quant eletricità el sistèm pœu purtà en qual-sa-vöör mument.MWhl’è energia: quant pœu purtà en tutal prima de avegh bisogn de ricarica. Dividi l’energia per podè e otteni la durada. Un sistèm de 100 MW / 400 MWh l’è un sistèm de quater o che pœu cuntener 100 MW de produziun per circa quater o prima de vèss vœui. Un sistèm de 100 MW / 200 MWh g’ha la stess putenza istantanea e la mità de la resistenza.
L’eficienza del viagg en gir-, i carich ausiliari e la prufundità-di limit de scarica -significan che la durada real duperabil l’è un pooch sotta l’aritmetich de la targa. I mudei finanziari dovarian vèss costruì sü l’energia duperabil, minga sü la capacità de la targa.
| Durada | Püsee adatt a | Profil de cust | Caratteristich del guadagn |
|---|---|---|---|
| Meno de 1 ora | Risposta rapida a frequenza, servizi de stabilità de la red | Cust püsee bas del energia per MW | Volt valur per MWh, ma mercà piscinin e facilment saturà |
| 1-2 ore | Regolaziun de la frequenza, rasadura de picch curt, quai arbitragg | Moderad | Dipend tant de quant l’è prufund el mercà ausiliar local |
| 3-4 ore | Spustament de picch de la sira, mercà de capacità, rafforzament sular | Cust de energia püsee volt per MW | Acess püsee grand a la capacità e ai entrà de arbitragg |
| 6–8 ore+ | Spustament profund del energia, rafforzament rinnovabil de plü-ur | Cust installà püsee volt | Giustificà principalment induè i diferenzi di prezi sun grand o i regul de capacità el dumandan |
De chestu derivan dü ròbb. La durada duvaria vegnir fœura del analìs di fattur, minga al cuntrari - un sistèm de quater -ur g’ha sens induè el mercà de la capacità local dumanda quater ur per guadagnar un credit cumplet e l’è sora{3}}costruì e sotta-guadagn en un mercà indué sultant la rispòsta a frequenza rapida l’è vera.
El segond l’è che i requisit de durada se mœven. Cun la cressita de la penetraziun de memorizaziun sü un cert sistèm, el credit de capacità incremental che una bateria guadagna per l’istess durada tende a ridur - un mudelStüdi süi futur del archiviaziun de NRELe la ricerca sü l’adeguatezza di risurs culegà g’han seguì cuma la distribuziun del magazinament s’è slargà in di mercà american, cun di sistèm de durada püsee lunga che de solet mantegnen püsee de luur valur de capacità cun l’aument de la penetraziun. Se el mudel de un pruget se basa süi entrà de capacità, va la pena sottalinear -testar chel che suced se la durada de qualificaziun se sluunga durant la vida operativa del risurs e se l’aument pœu serrà chel gap senza una cumpleta ricostruziun.
Sceglier una chimich de la bateria per pruget sü scäla grid-
La magiur part del inmagazinament sü scäla de ütilità incœu dupera el fosfat de ferr al litio (LFP), cun nichel ({1}}manganes -cobalto (NMC) e, semper püsee, chimich de ion de sodio present anca sul mercà. Vale la pena fär la scernida apposta piutost che per predefiniziun.
| Fator | LFP | NMC |
|---|---|---|
| Densità d’energia | - püsee bas g’ha bisogn de püsee spazi per l’istess MWh | Püsee volt - imprunta püsee cumpatt |
| Stabilità termich | En general püsee tollerant, inizi de fuga termich-püsee volt | G’ha bisogn de una prugetaziun termich e de fooch püsee cunservativa |
| Vita del ciclo | Tipicament fort per el ciclism quotidian | Bon, ma despess püsee sensibil al ciclism prufund e frequent |
| Traiettoria di cust | Dominant in del cunservaziun staziunari; vantagg de la scäla | Püsee asocià ai aplicaziun de mobilità |
| Esposiziun del material | Nissun cobalto o nichel | Espost a l’uferta de cobalt e al nichel e al ris’c de prezi |
Per la magiur part di pruget staziunari che van en bicicleta una o dü volt al dì senza un fort vincul de terra, LFP l’è la scernida principal - en gran part per el sò cumpurtament termich e la durada del ciclo. NMC se merita ancamò el sò post persistem en conteniturindué ogni meter quadrà de spazi in del cortil l’è veramente scars.
La chimich, però, l’è minga la dumanda che la finis per vèss püsee impurtant. Quel che la garanzia garantiss l’è. Dü sistèm cun specifich de la targa de nomm istess pœden purtar una capacità de vida garantida parècc diferent, indennità de ciclo diferent e cundiziun diferent che annulan la copertüra. Legg i document de garanzia riga per riga prima de cunfruntar i prezi de titul.
Cunnession a la red: la fas che la magiur part di pruget sottavaluta
I pruget BESS sü scäla püsee grand sun ritardà o bandonà per l’intercunnesiun che per qual-sa-vöör ròbb che g’ha a che far cunt i bateri stess.
A segond de la giurisdiziun e de la tensiun de cunnesiun, un ütilità o un uperatur de sistèm de solet dumanda una quai cumbinaziun de:
- Fluss de carich e stüdi de stat stazionari-- la red pœu ospitar l’inieziun e el ritiru en chestu mument?
- Stüdi de curtcircuit-- l’agiunta spingh i nivell de guast olter i valutaziun del apparecchiatura esistent?
- Coordinaziun de pruteziun - i schemi de pruteziun esistent funziunaran ancamò en mod giüst?
- Analis de qualità armonich e de putenza-, perché i risurs basà sul inverter-introdusen armonich che g’han bisogn de restà denter di limit
- Stüdi dinamich e de stabilità, de solet dumandà a tensiun püsee volt e a capacità püsee grand
- Potenza reativa e conformità al codèss de la red-, che cuprisen el passagg de la tensiun- e la capacità reativa
Qual-sa-vöör di chesti stüdi pœu scatenà un requisit de agiornament de la red e chel cust de solet l’è sul svilupatur - di volt cambiand materialment l’economia del pruget intra el stüdi de fatibilità inizial e la chiusura finanziaria.
I cronogramm varian tant a segond del mercà e va la pena tratar chela varianza cuma un input de pianificaziun piutost che cuma un pensé dopu.Stüdi de cunnesiuna nivell de distribuziun pœu di volt vèss liber en mes; süi red de trasmissiun congestiunà, l’imagin par parècc diferent. Laboratori Naziunal de Lawrence BerkeleyEn filael seguiment di code de intercunnesiun di Stat Ünì g’ha descuvert che el temp median de la dumanda de intercunnesiun al funziunament cumercial l’è incœu di ültim ciinch an per tanti pruget che rivan a la fin, cun sultant una minuranza di pruget en fila che a la fin sun costruì. Un sit cunt una pruspetiva de guadagn mediocr e una cunnesiun rapida e pooch custus despess bat un sit cunt un putenzial de guadagn ecellent e una coda de ciinch an drée.
Tri ròbb vuttan a gestir chel ris’c a bon principi: cuntrular la cola püblicada e el stat del elaboraziun per la red de destinaziun prima de impegnàs en un sit; varda induè el spazi de memorizaziun l’è giamò cunness visin, perché un segment giamò-assorbì pœu avegh menu spazi per la testa o pœu purtar giamò i agiornament necessari; e preziar esplicitament el ris’c de agiornament, purtand di contingenza per el rinforz piutost che pensar al cas püsee bon.
Che custa en realtà un BESS sü grand scäla -
La bateria stess l’è l’element de linea singula püsee grand, ma de solet l’è ben sotta el total. Un realistichripartiziun di custg’ha quater strati:
Atrezadura- modul de bateria, rack o contenidur, el PCS, trasformadur, quaderni de media tensiun, cablagg, raffreddament HVAC o liquid, rilevament e supresiun del incendi, hardware EMS e SCADA, misuraziun, alimentaziun ausiliaria e sicureza del sit.
Equilibri de impiant e costruziun- acquisiziun o affitto de terren, lavurà civil, fundaziun, drenagg, stràd d’access, recinziun, fossa per cavi e l’ambit de ingegneria e instalaziun del imprenditur EPC.
Cunnession a la red e cust ridott- spes de dumanda de intercunnesiun, stüdi de red, qual-sa-vöör rinforz duperà, permess, valutaziun ambiental, legal, assicuratif, spes de finanziament e metüda en funziun e test de conformità.
Custi per tüta la vida- operaziun e manutenziun, acord de garanzia e de servizi, rinovament d’assicuraziun, part de ricambi, licenz de software, tass de la partecipaziun al mercà e aument: giontar capacità dopu per cumpensà el degrado.
La durada spusta püsee el numer, perché la capacità energètich scäla el cumpunent de cust püsee grand en mod linear - pasand de dü o a quater duplica no el cust total del pruget, ma el spusta en mod sostanzial. El rinforz de la red l’è l’element de linea de varianza püsee grand in del inter mudel: un pruget che g’ha bisogn de un’estensiun de la sottastaziun l’è, finanziariament, un pruget diferent. I cundiziun del sit, el codèss de la griglia e i requisit de sicureza e la strategia de aumento scelta en anticipo giuntan tüt o risparmian dané en di mod che rarament cumparisen en un preventif inizial del equipaggiament.
Un errur comun l’è cunfruntar i preventif del furnidur sultant sü una bas de $/kWh. Dü preventif al stess $/kWh pœden purtà a di cust total del pruget parècc diferent quand i cunfin del purtada, i termin de garanzia e i sistèm ausiliari duperà sun cunfruntà linea per linea.
Cuma i pruget BESS sü scäla de ütilità - fan dané
I früt per un BESS sü laargh scäla de solet derivan de un insema de arbitragg energètich, servizi ausiliari, pagament de capacità, rafforzament rinnovabil e riduziun di riduziun, alleviament de la congestiun o rinvio de la red e acord de pedagg cuntratà.
La cumbinaziun de tanti di chesti - impilament de fattur - l’è verament cuma la magiur part di pruget mercantil riva a di rendiment valid. L’è anca mudelà en mod tropp ottimist, per tri ragiun. Un stat de carica de manteniment de la bateria per un obbligh de riserva l’è minga liber de arbitrar cun la stess energia in del stess mument, donca i massim teorich de mercà diferent pœden no vèss semplicement sumà. L’impilament agresif aumenta el rendiment, che acelera el degrado e pœu violar l’indennità de ciclo scrivuda in de la garanzia. E i mercà ausiliari sun piscinin rispett ai mercà del energia - quand che entra püsee spazi de inmagazinament, i prezi en quei mercà püsee strècc se cumprimen, un mudel visibil giamò en diferent mercà de inmagazinament primitif cun la scala del distribuziun.
L’aprocc püsee afidabil l’è chel de mudelar el guadagn cunt una simulaziun de spediziun che rispetta el stat de carich, i limit del ciclo e i regul de idoneità al mercà - minga sumand di medi de mercà separà e sperand che i vincul se risolvan luur stess.
Che ròbb che guida en realtà di forti rendiment
Pressapoch en urden de leva, chesti sun i variabil che deciden se i rendiment de un pruget se mantegnen:
Diffusiun di prezi realizà.El divari intra i prezi de carica e de scarico, al net del eficienza del viagg de andata e ritorn, l’è el mutur del guadagn mercantil. Pruval cunt i dati storegh di prezi per el nodo specifich, minga cunt una media naziunal.
Cost total installà, anca l’intercunnesiun.La linea de rinforz de la red-l’è induè i mudei se rumpan püsee despess, cuma dit de sora.
Disponibilità.I entrà se cuncentran en un nümer piscinin de ur de volt valur, donca vèss fœura linea durant chel ur l’è sproporziunalment cari -, che rend la qualità O&M e la pianificaziun de risparmi una decisiun finanziaria, minga sultant una decisiun tecnich.
La degradazziun e el plan de aumento.La capacità la svaniss cun l’üs e l’età. Un mudel che pensa a la capacità de la targa de nomm in del an des l’è minga daver un mudel.
Eficienza de viagg de andata e ritorn-.Ogni punt percentual l’è una tassa permanent sü ogni ciclo per la durada del ben. Confrunta l’eficienza CA-cun -CA in del punt de intercunnesiun, anca i carich ausiliari, piuttòst che CC{3}}cun -DC in del cremagliera.
Struttura del cuntratt.Un acord de pedagg cumercia en volt per la bancaria; l’esposiziun mercantil la fà l’inverso. Quai l’è preferibil dipend di cundiziun de finanziament, minga di qual produss l’IRR titul püsee volt.
Sicureza e conformità sun minga extra facultatif
In su qesta scala, la segureza la fonziona comè un cancel de permess, una condizion d’assicurazion e una condizion de finanziament - miga domà una condizion de injegneria.
I element fundamentai sun la prevenziun (qualità di celùl, prugetaziun BMS, gestiun termich, pruteziun cuntra la suracarica e la suratemperadüra), la rilevaziun (gas, fum e rilevament termich cunt un monitoragg a distanza cuntinu), el conteniment (spaziament intra i contenidur, spurtament de deflagraziun, disposiziun che limita la propagaziun intra i unità de arresto e suppression). per i aparechi di pompier e un plan de rispòsta cuncurdà cun l’autorità local di pompier).
Dü standard fan la magiur part del sollevament pesant en Nord America.NFPA 855stabiliss i requisit de instalaziun, de spaziatüra e de pruteziun contra el fœuch per i sistèm de memorizaziun staziunari e i sò ediziun recent g’han mettuu püsee enfasi süi test del fœuch sü laargh scäla e sül cuntrol di esplusiun.UL 9540Al’è el metud de test compagn duperà per valutar cuma un sistèm se cumporta quand l’è spincc en fuga termich, lavurand a travers di test a nivel de celùla, modül, unità e instalaziun-per stabilir se un pruget g’ha effetivament un guast. L’attressament che l’è minga stà valutà cuntra tüt i dü tend a avegh di prublem de permett tard, quand una riprogetaziun g’ha un prezi volt. CunfermaCertificaziun ULstatus val la pena fàr prima, minga dopu, la seleziun del equipaggiament.
Impegnà l’autorità local di pompier a bon principi - durant la fatibilità, senza permett - l’è un di pasagg de riduziun del ris’c - püsee economich dispunibel. I requisits a i varien fes intra i jurisdizion e un cambiament in fas tardiva de la spaziazion o de la sopresion ‘l pœ forzar una riprojetazion de un inter layout dol sit.
Errur che descarrilan i pruget de scäla de la griglia-
- Dimensiunament prima che esist el mudel aziendal.Stabilir sü “100 MW / 400 MWh” e dopu cercar di früt per giüstificàl, inveci de derivar podè e durada di mercà veramente dispunibel en chel nodo.
- Tratar l’intercunnesiun cuma di document.L’è l’element de varianza püsee volt in del prugrama e in del cust e i pruget che el tratan cuma aministratif descuvren el prublema tropp tard per cambiar sit.
- Modelar la degradazziun cuma pensé dopu.Pensand a una capacità stabil, o aplicànd una percentual annual fissa che riflett minga el profil del ciclismo real, produsen di rendiment che cumparisen mai.
- Cunfrunt di furnidur sultant sul prezi per kWh.Senza la nurmalizaziun del purtada, di termin de garanzia, la fin garantida de la capacità de vida e la indennità de ciclo, el cunfront significa minga tant.
- Impilament di früt sü carta che pœden no vèss impilà en funziunament.La suma di medi de mercà senza vincul de spediziun l’è la manera püsee comun induè un mudel soravaluta i rendiment.
- Progetar ol sit inanz de confermar i requisit de fœg e de spaziament.I cambiament tardif ai distanz de separaziun pœden redür la capacità duperabil o furzar un nœuf layout.
- Ignurar el carich ausiliar.El raffreddament, l’HVAC e i cuntrol prenden energia en mod continuo - sü un diffusiun de arbitragg sutil, chestu l’è minga un errur de arrutunnament.
- Nissun percors de aument.Saltar el spazi riservà, la capacità eletrich o la disposiziun cuntratual per l’aument furza una decisiun pegiur in del an sett.
- Sottavalutar O&M e ricambi de plomb luungh-.Un guast del trasformadur senza una strategia de riserva pœu purtà a mes di früt perdü.
- Saltar la revisiun del codèss de la griglia- prima de la seleziun del equipaggiament.Descuvrir dopu l’acquisiziun che el PCS pœu minga sudisfar un requisit de ride{0}}through o reatif l’è custus e lent da riparar.
-
FAQ
D: Che l’è un BESS sü grand scäla -?
R: Un BESS sü grand scäla l’è un sistèm de memorizaziun de la bateria costruì sü scäla de red o de ütilità, valutad en megawatt de putenza e megawatt ur de energia. Se culega a una sottastaziun, a un impiant rinnovabil o a un impurtant sit industrial, cunservand l’eletricità quand l’uferta l’è volta o i prezi sun bas e la scarica quand la dumanda o i prezi aumentan.
D: Che l’è la diferenza intra MW e MWh?
R: MW mesura la putenza - quant eletricità el sistèm pœu purtà en un mument. MWh mesura l’energia - quant pœu purtà en tutal. Divider l’energia per la putenza se dà durada: un sistèm de 100 MW / 400 MWh l’è un sistèm de quater o.
D: Che durada duvaria vèss un BESS sü grand scäla -?
R: G’he no una rispòsta üniversal; dovaria vèss derivà del analìs di entrat in del specifich punt de cunnesiun. I sistèm de dürada cuurta sun giüst per i servizi de red rapida, i sistèm de dü our sun giüst per i aplicaziun de frequenza e de picch cuurt, e i sistèm de quater our o püsee luungh sun giüst per i mercà de capacità e el spustament de picch de sira. Cuntrular la durada dumandada per la qualificaziun de la capacità in del mercà mira e pensar se chel requisit podaria slungàs durant la vida del attiv.
D: Quant temp g’he vœur per sviluppass un pruget BESS sü grand scäla?
R: Varia tant a segond del mercà e l’intercunnesiun l’è quasi semper la fas püsee lunga. La costruziun stess l’è de solet una part relativament cuurta de la linea temporal total rispett ai stüdi de intercunnesiun, ai permess e al finanziament.
D: Che chimich de la bateria l’è duperada en memorizaziun sü laargh scäla?
R: LFP l’è la scernida principal per la magiur part di pruget staziunari, en gran part per el sò cumpurtament termich e la sò vida del ciclo. NMC resta relevant induè l’impronta l’è vinculada e l’ion de sodi - l’è drée a emerger. Olter a la chimich, la fin garantida de la capacità de vida e l’indennità de ciclo in de la garanzia despess importan püsee del etichett chimich.
D: Cuma fà dané un BESS sü grand scäla?
R: Travers l’arbitragg energètich, i servizi ausiliari, i pagament de la capacità, l’affermaziun rinnovabil, la riduziun di riduziun, i servizi de red o el pedagg cuntratà. La magiur part di pruget mercantil cumbina tanti, ma el stat de carica, i limit del ciclo e i regul de idoneità al mercà significan che chesti fluss pœden no vèss semplicement giuntà insema.
D: Che l’è l’aument de la bateria?
R: L’aument significa giuntà una capacità de la bateria durant la durada funziunal del risurs per cumpensà el degrado e restaurar la capacità energètich nominal. I pruget cun obbligh de capacità a luungh termin despess el pianifican fin dal principi, riservand spazi fisich, capacità elettrich e budget inveci de tratal cuma un prezi futur minga planificà.
Riassumir
Intra i pruget BESS de sucess sü laargh scäla, el mudel tende a ripeter-s: la tesi di entrat l’è prima, el punt de cunnesiun l’è validà a bon principi, la durada va drée al mercà inveci del marketing e la degradasiun e la sicureza sun prugetà inveci de descuvert dopu.
In de la fas de scherma, dü input eliminan sit püsee minga valid de qual-sa-vöör quantità de dati storegh de prezi de cunfront del apparecchiatur - al nodo candidà e l’atual stat de la cola de intercunnesiun per chela red. Quand che la tesi di früt e el percors de cunnesiun sun validà, el pass sucesif l’è una revisiun di specifich cuntra i prudott de mercà che el pruget vœur servir, seguì de un cunfront simil per un furnidur simil sü l’ambit, el prezi e la vita garantida de la capacità rispett a la durada. Se vutaria a caminar travers i upziun de dimensiun e de cunnesiun per un sit specifich,parlà cun la noster squadra.